Hibito
Šiwi  | |
|---|---|
| Tipus | llengua morta, llengua i llengua extinta |
| Ús | |
| Autòcton de | Departament de Loreto |
| Estat | Perú |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengua indígena llengües ameríndies Llengües hibito-cholón | |
| Codis | |
| ISO 639-3 | hib |
| Glottolog | hibi1243 |
| Ethnologue | hib |
| IETF | hib |
L'hibito (pronunciat invariablement Híbito, Hívito, Chibito, Ibito, Jibito, Xibita, Zibito) és una llengua extingida del Perú. Juntament amb el cholón, també extingit, constituïa la família hibito-cholón.[1]
El 1850 es van informar de 500 parlants.
Loukotka (1968) informa que es parlava al llarg del riu Huamo, just al nord de la zona cholón.[2]
Referències[modifica]
- ↑ «Lenguas originarias del Perú» (en español). Arxivat de l'original el 10 de junio de 2017. [Consulta: 3 enero 2019].
- ↑ Loukotka, Čestmír. Classification of South American Indian languages. Los Angeles: UCLA Latin American Center, 1968.
Bibliografia[modifica]
- (anglès) Adelaar, Willem F. H. ; et Muysken, Pieter C. ; The Languages of the Andes, Cambridge Language Surveys, Cambridge, Cambridge University Press, 2004 (Édition revue, 2007) ISBN 978-0-521-36831-5