Vés al contingut

Juan Bernal Segura

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJuan Bernal Segura
Biografia
Naixement1888 Modifica el valor a Wikidata
Cartagena (Regió de Múrcia) Modifica el valor a Wikidata
Mort1972 Modifica el valor a Wikidata (83/84 anys)
Cartagena (Regió de Múrcia) Modifica el valor a Wikidata
FormacióIES Alfonso X el Sabio (en) Tradueix (1903–1904) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómilitar, arabista Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
LleialtatRestauració borbònica Modifica el valor a Wikidata
Rang militartinent coronel Modifica el valor a Wikidata

Juan Bernal Segura (Cartagena, 1888-Cartagena, 1972) va ser un militar espanyol.

Biografia

[modifica]

Nascut en 1888 a la localitat de Cartagena, va ser militar de carrera.

En 1936, a l'esclat de la Guerra civil, era comandant d'Estat Major.[1] Es va mantenir fidel a la República, posant-se al capdavant d'una columna motoritzada que es va dirigir a Montoro. A l'agost va quedar a càrrec de la columna Miaja de forma accidental,[2] les forces de la qual van ser incapaces de conquistar Còrdova. Va formar part de l'Estat Major de la defensa de Madrid, i posteriorment formaria part de l'Estat Major de l'Exèrcit del Centre. Se'l va considerar un militar «apolític i estrictament professional».[3]

Durant la contesa arribaria a aconseguir la graduació de tinent coronel. Al desembre de 1938 va ser nomenat comandant del XXIII Cos d'Exèrcit,[4] en substitució del tinent coronel José María Galán Rodríguez. Al març de 1939 va rendir simbòlicament davant els franquistes totes les forces de l'Exèrcit d'Andalusia.[5][6]

Capturat al final de la guerra pels franquistes, seria jutjat per «auxili a la rebel·lió militar» i va passar algun temps a la presó.

Posteriorment destacaria en la seva faceta com arabista, arribant a publicar una obra sobre els topònims àrabs a la província de Múrcia.

Família

[modifica]

Era cosí germà del general d'enginyers Carlos Bernal García.

Obres

[modifica]
  • —— (1952). Topónimos árabes de la provincia de Murcia. Diputación de Murcia.[7]

Referències

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
  • Alpert, Michael. El ejército republicano en la guerra civil. Siglo XXI Editores, 1989. 
  • Engel, Carlos. Historia de las Brigadas Mixtas del Ejército Popular de la República. Madrid: Almena, 1999. 84-922644-7-0. 
  • Gil Bracero, Rafael. Revolucionarios sin revolución: marxistas y anarcosindicalistas en guerra: Granada-Baza, 1936-1939. Universidad de Granada, 1998. 
  • González Blanco, Antonino. Repertorio alfabético de la toponimia de la región de Murcia. Murcia: Editorial KR, 1998. 
  • Moreno Gómez, Francisco. La Guerra Civil en Córdoba (1936-1939). Ed. Alpuerto, 1985. 
  • Romero, Luis. El final de la guerra. Ed. Ariel, 1976.