Vés al contingut

Partit Comunista de les Filipines

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióPartit Comunista de les Filipines
(tl) Partido Komunista ng Pilipinas Modifica el valor a Wikidata
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipuspartit polític Modifica el valor a Wikidata
Ideologiademocràcia nacional Modifica el valor a Wikidata
Història
Separat dePartit Comunista Filipí Modifica el valor a Wikidata
Creació26 desembre 1968
Governança corporativa
Òrgan de premsaAng Bayan Modifica el valor a Wikidata
JoventutsKabataang Makabayan (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Entitat matriuNational Democratic Front of the Philippines (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Lloc webcpp.ph Modifica el valor a Wikidata

El Partit Comunista de les Filipines (en filipí: Partido Komunista ng Pilipinas, PKP) és una organització revolucionària d'extrema esquerra, marxista-leninista-maoista, de les Filipines i un partit comunista fundat per Jose Maria Sison el 26 de desembre de 1968.[1] Va ser classificat com a grup terrorista pel Departament d'Estat dels Estats Units,[2][3] conjuntament amb el seu front guerriller el Nou Exèrcit del Poble (NPA),[4] el 2002. La Unió Europea[5] va renovar la seva designació de terrorista a l'organització el 2019.[6][7] Segons The World Factbook de l'Agència Central d'Intel·ligència (CIA) dels EUA, el PKP i l'NPA pretenen desestabilitzar l'economia de les Filipines i enderrocar-ne el govern.[8]

El president filipí i antic alumne de Sison,[9][10][11] Rodrigo Duterte, va declarar el PKP com a organització terrorista el 2017,[12][13] encara que no ha estat ratificat legalment com a grup terrorista pels tribunals filipins.[14]

El PKP porta a terme una guerra de guerrilles contra l'Estat des de la seva creació. Tot i que inicialment les seves files les formaven al voltant de 500 militants, el partit va créixer ràpidament, en part, a causa de la imposició de la llei marcial per part del dictador Ferdinand Marcos durant els seus 21 anys de mandat. Al final del govern de Marcos al país, el nombre de revolucionaris s'havia ampliat fins als 10.000 combatents.

El 2019, Sison va afirmar que el nombre dels seus membres i simpatitzants estava creixent, malgrat les afirmacions del govern filipí que l'organització estava a punt de ser destruïda.[15] L'organització continua amb la seva activitat clandestina amb el propòsit principal d'enderrocar el govern filipí mitjançant una revolució armada i eliminar la influència de l'imperialisme estranger sobre les Filipines.[16]

En l'actualitat, el PKP és la l'organització revolucionària marxista-leninista-maoista[17] més gran del món, amb uns 150.000 membres.[18]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Mor als 83 anys Jose Maria Sison, fundador de la rebel·lió comunista a les Filipines». Europa Press, 17-12-2022. [Consulta: 17 desembre 2022].
  2. ↑ «Foreign Terrorist Organizations». U.S. Department of State. Arxivat de l'original el 15 May 2019. [Consulta: 18 setembre 2020].
  3. ↑ Refugees, United Nations High Commissioner for. «Refworld | Country Reports on Terrorism 2017 – Foreign Terrorist Organizations: Communist Party of the Philippines/New People's Army». Refworld. [Consulta: 11 febrer 2020].
  4. ↑ «Executive Order 13224 Terrorist Designations Under Amended Executive Order To Modernize Sanctions To Combat Terrorism». US Department of State. Bureau of Counterterrorism, 23-09-2001. [Consulta: 28 setembre 2020].
  5. ↑ «Council Implementing Regulation (EU) 2020/1128». EUR-Lex, 30-07-2020. Arxivat de l'original el 17 September 2020. [Consulta: 18 setembre 2020].
  6. ↑ «The Council of the European Union on updating the list of persons, groups and entities subject to Articles 2, 3 and 4 of Common Position 2001/931/CFSP on the application of specific measures to combat terrorism, and repealing Decision (CFSP) 2019/25». Office Journal of the European Union, 08-08-2019. [Consulta: 28 setembre 2020].
  7. ↑ «IHT, EU court overturns decision to freeze assets of exiled Philippine rebel, Palestinian group».
  8. ↑ «East Asia/Southeast Asia :: Philippines — The World Factbook - Central Intelligence Agency». www.cia.gov. [Consulta: 26 octubre 2020].
  9. ↑ Sabillo, Kristine Angeli. «Joma Sison talks about former student Duterte, other candidates» (en anglès), 14-02-2016. [Consulta: 17 desembre 2022].
  10. ↑ Jr, Delfin T. Mallari. «Joma Sison wishes ‘best of health’ for ex-student Duterte» (en anglès), 28-03-2017. [Consulta: 17 desembre 2022].
  11. ↑ «Joma Sison on his former student Duterte». Josemariasison.org, 13-02-2016. [Consulta: 26 setembre 2019].
  12. ↑ Ballaran, Jhoanna. «Duterte declares CPP, NPA as terrorist organizations» (en anglès), 05-12-2017. [Consulta: 17 desembre 2022].
  13. ↑ «Proclamation No. 374, s. 2017». Official Gazette of the Republic of the Philippines, 05-12-2017. Arxivat de l'original el 15 December 2017. [Consulta: 17 setembre 2020].
  14. ↑ «VERA FILES FACT CHECK: Badoy errs in claiming NDF tagged as terror group by PH, other countries». Vera Files, 20-03-2020. [Consulta: 28 setembre 2020].
  15. ↑ «Joma claims CPP-NDF growing stronger». The Philippine Star.
  16. ↑ «El (proscrito) Partido Comunista filipino le declara la guerra a las empresas chinas» (en castellà). AsiaNews.it, 15-10-2020. [Consulta: 17 desembre 2022].
  17. ↑ the Philippines, Communist Party of. Constitution and Program of the Communist Party of the Philippines, 2016. 
  18. ↑ Sison, Jose Ma. «The people will intensify the revolution as crisis of the ruling system will worsen», 01-01-2022. Arxivat de l'original el 9 January 2022.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Partit_Comunista_de_les_Filipines&oldid=33114683»