Castell de Llorenç
Per a altres significats sobre el castell a la Noguera, vegeu «Castell de Llorenç de Montgai». |
Castell de Llorenç | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Castell | |||
Característiques | ||||
Estil arquitectònic | arquitectura gòtica historicisme arquitectònic | |||
Altitud | 161 m | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Llorenç del Penedès (Baix Penedès) | |||
Localització | Plaça del Castell | |||
| ||||
Bé cultural d'interès nacional | ||||
Tipus | monument històric | |||
Codi BCIN | 1001-MH | |||
Codi BIC | RI-51-0006639 | |||
Id. IPAC | 1100 | |||
El castell de Llorenç és un edifici de Llorenç del Penedès (Baix Penedès) declarat bé cultural d'interès nacional.
Descripció
[modifica]Fou restaurat i gairebé del tot renovat el 1792, el 1848 i recentment. Ara és un edifici fantasiós, que conserva una antiga torre rodona adossada.[1]
El castell presenta un baluard amb porta d'arc de mig punt dovellat, damunt del qual hi ha la data 1848 i una pedra que té relleus amb castells de tres torres dins d'uns arcs gòtics. Tant al costat dret com a l'esquerra del baluard hi ha unes torres cilíndriques. A l'interior hi ha un gran pati de forma quadrada.[1]
Les dues ales de l'edifici presenten una sèrie de portalades que són rematades per una barana de pedra que descriu motius gòtics, exceptuant la de l'esquerra que té, a més, un porxo d'arcs en forma de flama. Els cos central de l'edifici presenta dues portalades d'arc de mig punt. Damunt, i tapant parcialment les dovelles dels arcs hi ha: a la dreta un balcó de ferro forjat amb una porta balconera i trencaaigües, i a l'esquerra un balcó amb dues portes balconeres. A l'interior es poden observar una sèrie d'arcs de mig punt de caràcter molt antic. També hi ha al pati del darrere una gran torre cilíndrica emmerletada.[1]
Història
[modifica]Era un castell termenat documentat el 1352.[1]
El lloc de Llorenç era situat dins el terme de Castellví de la Marca. Hi ha qui afirma que pels anys 1027-1037 Mir Llop Sanç que tenia el Castell de Banyeres, es titulava senyor del castell i de les terres de Llorenç. Al segle xii hi ha certes persones que es diuen Llorenç (Ramón de Llorenç), però el castell no tindrà notícies documentals concretes fins al segle xiv.[1]
El 1371 el rei Pere el Cerimoniós va vendre la jurisdicció dels castells de Llorenç i Lleger a Bernat Tous. Els Tous van tenir el castell fins que Beatriu de Tous fou la darrera possessora per manca de successió masculina directa. Després el castell passà a mans de la vídua de Llàtzer Desbosc i de Vilagaia fins a l'any 1671 en el qual moria Frederic Desbosc i de Sant Vicenç.[1]
Al segle xviii fou propietat dels Foixà i després dels barons de Maldà. Posteriorment fou restaurat i encara que té la data de 1848, hom pensa que la restauració és posterior.[1]
Referències
[modifica]Enllaços externs
[modifica]- «Castell de Llorenç». Mapa de recursos culturals. Diputació de Tarragona.