Sangre y arena (1916)
Sangre y Arena  | |
|---|---|
| Fitxa | |
| Direcció | Vicent Blasco Ibáñez i Ricard de Baños |
| Protagonistes | M. Luis Alcaide Matilde Doménech Mark Andrews José Portes |
| Guió | Vicent Blasco Ibáñez |
| Fotografia | Salvador Castelló |
| Distribuïdor | Manuel Salvador Barcinógrafo |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Espanya |
| Estrena | 1916 |
| Durada | 59 min |
| Idioma original | cap valor |
| Color | en blanc i negre |
| Descripció | |
| Basat en | Sang i arena |
| Gènere | cinema mut i pel·lícula basada en una novel·la |
    | |
Sangre y Arena és una pel·lícula de 1916, basada en la novel·la homònima de Vicente Blasco Ibáñez. La pel·lícula va ser codirigida pel mateix Blasco Ibáñez i per Max André. Va ser produïda per la marca hispano-francesa Prometheus Films, anomenada igual que l'editorial Prometeo, d'on isqueren els diners per a portar endavant l'empresa.[1]
Esta pel·lícula suposa la primera vegada que el novel·lista assumix tasques de direcció i producció. A més a més, gràcies a l'èxit que va aconseguir a Espanya, Sangre y Arena va exercir una notable influència al cinema espanyol dels anys immediats, i es va situar en els orígens de la després tan utilitzada i recurrent españolada.[1]
Va ser l'única vegada en que Blasco Ibáñez va plasmar en imatges la concepció cinematogràfica de la seua pròpia obra.[2]
Es conserva una cinta procedent de la Filmoteca de Praga,[2] que és una versió amb 800 metres de metratge menys que el de l'original.[3] Esta versió, restaurada per la Filmoteca Valenciana i la de Praga, té un final canviat on es reforcen els paral·lelismes entre el torero i el bandit.[3]
Restauració[modifica]
La còpia de la Filmoteca Valenciana va ser donada per Dolores Nebot Sanchis el 1993.[4] Aquell rotllo de pel·lícula, en suport nitrat i en un estat de descomposició que havia produït lesions irreversibles en la imatge, contenia la sisena part de la pel·lícula.[4] D'aquell metratge, que va ser restaurat el mateix any de 1993, se'n salvaren 93 metres.[4]
En 1996, i arran d'una projecció a la Filmoteca Espanyola d'un cicle de pel·lícules arxivades a la Filmoteca de Praga, la Filmoteca Valenciana es posa en contacte amb el Národni Filmový Archiv i obté en préstec una còpia en nitrat amb la que completar un metratge el més semblant possible al metratge original.[4]
Aquella còpia havia estat reparada amb material nitrat de diversa procedència, i hi havien entroncaments, empremtes dactilars o pèrdues d'emulsió.[5] Es va restaurar al laboratori ISKRA i per al transfer de seguretat es va utilitzar una Optical Printer amb finestreta humida.[6]
De la còpia de la Filmoteca Valenciana es van allargar algunes seqüències que a la còpia txeca eren més curtes,[6] es completaren seqüències a l'escena de la recuperació del torero i s'afegí la seqüència de la processó de setmana santa, muntada segons l'orde narratiu de la novel·la.[6]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Bosch i Lahoz 1999, p. 5
- ↑ 2,0 2,1 Bosch i Lahoz 1999, p. 6
- ↑ 3,0 3,1 Bosch i Lahoz 1999, p. 7
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Bosch i Lahoz 1999, p. 8
- ↑ Bosch i Lahoz 1999, p. 9
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Bosch i Lahoz 1999, p. 10
Bibliografia[modifica]
- Bosch, Isabel; Lahoz, Ignacio «Sangre y Arena». Col·lecció Imatges Rescatades. Institut Valencià de l'Audiovisual i de la Cinematografia [València], 1999, pàg. 15.