Espicanard
Nardostachys jatamansi  | |
|---|---|
 | |
| Estat de conservació | |
 | |
| En perill crític | |
| UICN | 50126627 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Dipsacales |
| Família | Caprifoliaceae |
| Gènere | Nardostachys |
| Espècie | Nardostachys jatamansi DC., 1830 |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Patrinia jatamansi |
| Sinònims | Nardostachys chinensis Nardostachys grandiflora
|
| Exautor | D.Don |
.svg){kind=icon}
L'espicanard (Nardostachys jatamansi)[1][2] és una espècie de planta amb flors i l'única del gènere Nardostachys dins la família de les caprifoliàcies (Caprifoliaceae).[3] És una planta nativa de l'Himàlaia, ha estat utilitzada tradicionalment com a planta medicinal i per fabricar perfums.[4] Ha estat inclosa a la Llista Vermella de la UICN com a espècie en perill crític.[5]
També s'han recollit les variants lingüístiques espiga-nard i spignar.[2]
Descripció
[modifica]És una planta herbàcia erecta que pot atènyer una altura entre 10 i 60 cm d'altura. És pubescent, perenne i vivaç, amb un rizoma que fa entre 2,5 i 7 cm. Les fulles basals es presenten en roseta i fan entre 15 i 18 cm de llarg, mentre que les caulinars (les de les tiges) es disposen de manera oposada i fan uns 7 cm de llarg. Les flors tenen una corol·la de cinc pètals soldats per la paer inferior, normalment de color rosa-porpra, i agrupades en inflorescències terminals.[5]
Taxonomia
[modifica]Aquesta espècie va ser publicada per primer cop l'any 1825, sota el nom de Patrinia jatamansi, a l'obra Prodromus Florae Nepalensis, sive Enumeratio Vegetabilium, quae in Itinere per Nepaliam Proprie Dictam et Rgiones Conterminas, Ann. 1802-1803. Detexit atque legit D. D. Franciscus Hamilton del botànic escocès David Don (1799-1841).[6][7] Més tard, l'any 1832, el botànic suís Augustin Pyramus de Candolle va crear el gènere Nardostachys i hi va posar aquest tàxon, d'aquí el nou nom de Nardostachys jatamansi, amdós van ser publicats al volum setè de la seva obra Collection de mémoires pour servir à l'histoire du règne végétal et plus spécialement pour servir de complément à quelques parties du Prodromus regni vegetabilis.[8][9]
Referències
[modifica]- ↑ «espicanard ». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ 2,0 2,1 «espicanard». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 15 juny 2024].
- ↑ «Nardostachys jatamansi (D.Don) DC.» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 20 juny 2024].
- ↑ «spikenard» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica, Inc.. [Consulta: 20 juny 2024].
- ↑ 5,0 5,1 «Nardostachys jatamansi, Indian Nard» (en anglès). UICN, 2021. [Consulta: 20 juny 2024].
- ↑ «Patrinia jatamansi (Jones ex Roxb.) D.Don» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 20 juny 2024].
- ↑ Don, 1825, p. 151.
- ↑ Error: hi ha títol o url, però calen tots dos paràmetres.«» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 20 juny 2024].
- ↑ de Candolle, 1832, p. 7.
Bibliografia
[modifica]- Don, David. Prodromus Florae Nepalensis, sive Enumeratio Vegetabilium, quae in Itinere per Nepaliam Proprie Dictam et Rgiones Conterminas, Ann. 1802-1803. Detexit atque legit D. D. Franciscus Hamilton (en llatí). Londres: J. Gale, 1825.
- de Candolle, Augustin Pyramus. Collection de mémoires pour servir à l'histoire du règne végétal et plus spécialement pour servir de complément à quelques parties du Prodromus regni vegetabilis (en francès). París: Treuttel et Würtz, 1832.
