Espàtula menor

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuEspàtula menor
Platalea minor Modifica el valor a Wikidata

Espàtules menors
Dades
Envergadura110 cm Modifica el valor a Wikidata
Nombre de cries4,9 Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
En perill
UICN22697568 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePelecaniformes
FamíliaThreskiornithidae
GènerePlatalea
EspèciePlatalea minor Modifica el valor a Wikidata
Temminck i Schlegel, 1849

L'espàtula menor o becplaner menut (Platalea minor) és un ocell d'ambients humits. Té l'àrea de distribució més reduït de totes les espàtules i actualment és l'única considerada en perill d'extinció. El seu hàbitat està restringit a les regions costaneres de l'est d'Àsia i sembla que havia estat anteriorment comú en la seva àrea de distribució.

Actualment es coneix com ocupant d'alguns nínxols ecològics a part d'algunes petites illes rocoses al llarg de la costa occidental de Corea del Nord mentre que existeixen tres llocs on hiberna a Hong Kong, Taiwan i a Vietnam a més d'alguns altres llocs on es pot observar durant la seva migració. La població mundial segons recomptes hivernals realitzats de 1988 a 1990 s'estima en tan sols 288 individus.

La població en nínxols a Corea del Nord no passa dels trenta ocells la qual cosa significa que ha d'existir una altra colònia que encara no ha estat localitzada i que es troba potser al nord-est de la Xina, per exemple en les illes de Liaoning (proper als llocs on nia a Corea).

Es creu que la principal causa del declivi d'aquesta espècie és la destrucció del seu hàbitat, especialment l'aprofitament de les zones cobertes per les marees per l'agricultura i més recentment també per piscicultura i indústria.

També la guerra de Corea va haver de suposar un impacte negatiu en la població a l'època.

Al mateix temps es converteix en espècie rara al Japó on havia hivernat habitualment i en els últims anys no ha estat albirat mai a l'hivern a les illes nipones.

Ara l'espècie es troba bastant bé protegida a Corea del Nord on les illes on nia l'au s'han declarat zona protegida i l'accés ha estat restringit.

De totes maneres persisteixen amenaces en les zones d'hibernació. A Taiwan persisteix una forta pressió industrial sobre les zones necessàries mentre que a Vietnam es converteixen aquestes zones en vivers de gambes i llagostí encara que siguin zones protegides pel Conveni de Ramsar.

A Hong Kong les molèsties per pescadors i recogidors de mariscs impedeixen sovint als ocells nodrir-se com cal. La continuada expansió de la població humana i la consegüent pol·lució es convertirà també, probablement, en un altre problema important.