Estabilitat del plasma
En la física del plasma, l'estabilitat del plasma fa referència a les propietats d'estabilitat d'un plasma en equilibri i el seu comportament sota petites pertorbacions. L'estabilitat del sistema determina si les pertorbacions creixeran, oscil·laran o s'esmorteiran. És una consideració important en temes com la fusió nuclear i el plasma astrofísic.[1]
En molts casos, un plasma pot ser tractat com un fluid i analitzat amb la teoria de la magnetohidrodinàmica (MHD). L'estabilitat MHD és necessària per al funcionament estable dels dispositius de fusió de confinament magnètic i posa determinats límits operatius. El límit beta, per exemple, estableix la màxima beta de plasma assolible als tokamaks.
D'altra banda, es creu que les inestabilitats del plasma a petita escala (normalment descrites per la teoria cinètica), com la inestabilitat de l'ona de deriva, són el mecanisme impulsor del transport turbulent als tokamaks, que condueix a una gran taxa de transport de partícules i energia a través del camps magnètics confinats. Les inestabilitats del plasma descrites per la teoria cinètica poden contenir aspectes com ara efectes de radi Larmor finit (FLR) i interaccions ona-partícula ressonant, que no es capten en models de fluids com MHD.
Inestabilitats plasmàtiques[modifica]
Les inestabilitats plasmàtiques es poden dividir en dos grups generals:
- inestabilitats hidrodinàmiques
- inestabilitats cinètiques.
Les inestabilitats del plasma també es classifiquen en diferents modes (per exemple, amb referència a un feix de partícules): [2][3]
Mode
(azimuthal wave number) |
Nota | Descripció | Modes radials | Descripció |
---|---|---|---|---|
m=0 | Inestabilitat de l'embotit :
mostra les variacions harmòniques del radi del feix amb la distància al llarg de l'eix del feix |
n=0 | Buidament axial | |
n=1 | Embotit estàndard | |||
n=2 | Agrupament axial | |||
m=1 | Inestabilitat sinuosa, doblegada o de la mànega :
representa desplaçaments transversals de la secció transversal del feix sense canvis en la forma o en les característiques del feix diferents de la posició del seu centre de massa |
|||
m=2 | Modes de filamentació:
el creixement condueix a la ruptura del feix en filaments separats. |
Dona una secció el·líptica | ||
m=3 | Dóna una secció transversal piriforme (en forma de pera). | |||
m=4 | Consta de quatre hèlixs entrellaçades |
Inestabilitats MHD[modifica]
Beta és una relació de la pressió del plasma sobre la intensitat del camp magnètic.[4]
Referències[modifica]
- ↑ «Stability: Recommendation for Best Practices and Harmonization from the Global Bioanalysis Consortium Harmonization Team» (en anglès). [Consulta: 19 maig 2025].
- ↑ Gsponer, Andre. Physics of high-intensity high-energy particle beam propagation in open air and outer-space plasmas.
- ↑ Zohuri, Bahman. Magnetic Confinement Fusion Driven Thermonuclear Energy (en anglès). Springer, 2017-02-23. ISBN 9783319511771.
- ↑ Wesson, J: "Tokamaks", 3rd edition page 115, Oxford University Press, 2004