Estabulació

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

L'estabulació és la cria del bestiar en estables.

Actualment es practiquen tres sistemes d'estabulació del bestiar:

  • l'estabulació total o permanent,
  • l'estabulació semipermanent o semiestabulació,
  • l'estabulació lliure.

Els tres sistemes tenen avantatges i s'utilitza un sistema o un altre depenent de diversos factors com les possibilitats de l'entorn, l'objectiu productiu, el tipus de bestiar, el rendiment de la mà d'obra, l'optimització de les instal·lacions, entre d'altres.

Estabulació permanent[modifica]

Els animals disposen durant tot l'any de farratge verd. L'aliment els és subministrat en les menjadores i no surten mai a pasturar.

Entre els avantatges d'aquest sistema es poden citar:

  • la facilitat en el control dels ramats,
  • a partir de parts programats la possibilitat d'elaboració i producció durant tot l'any,
  • l'augment de la producció,
  • els beneficis en la producció,
  • estalvi de mà d'obra.

L'estabulació permanent ha de comptar amb recursos necessaris que comportin un benefici real sobre els costos d'instal·lacions i maquinària.

Semiestabulació[modifica]

Suposa una combinació de l'aprofitament dels recursos naturals de les pastures amb el suport alimentari al corral i una atenció concreta en les fases productives.

La semiestabulació, en aprofitar les pastures del medi natural, garanteix una millor qualitat i gust en els productes resultants.

Alhora, en aplicar-se tècniques, com el munyiment mecànic, propi dels règims d'estabulació permanent, s'aconsegueix una bona intensificació productiva.

Estabulació lliure[modifica]

És un sistema tradicional millorat en el qual, encara que segueixi sent molt dependent del pasturatge, el bestiar s'estabula a la nit i fins i tot durant el període de lactància. Això permet:

  • un estalvi de temps en la cura i neteja de les places dels animals,
  • una millora de l'estat sanitari dels animals i augmenta el seu benestar,
  • que el munyiment higiènic resulti més fàcil.

En les explotacions de bestiar oví, per exemple, es tendeix, per a la seva supervivència en el mercat i competitivitat, a l'estabulació permanent.

L'escassetat i alt cost de la mà d'obra i la necessitat d'incrementar la productivitat, inclinen la balança cap a opcions de visió empresarial de les explotacions.

Els moderns plantejaments en la millora de les explotacions ovines, tendeixen doncs, precisament, a la racionalització i control de tots els processos d'explotació. Utilització de recursos informàtics, mecanització de la composició i repartiment de l'aliment, màxima seguretat sanitària, control de la reproducció per tal d'incrementar la productivitat, millora de la mà d'obra i normalització de les condicions laborals dels treballadors de l'explotació, mantenint, per descomptat, la rendibilitat de tot el sistema.