Estilet

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
No s'ha de confondre amb Estilet (informàtica).
Estilets romans utilitzats per escriure en tauletes de cera.

Un estilet o estil (del llatí stylus, plural: stili, pres al seu torn del grec στῦλος) és un instrument d'escriptura. El terme s'empra també per designar un accessori d'ordinador, generalment de PDAs o smartphones . Normalment fa referència a una vara allargada i estreta, similar a un bolígraf modern. Molts estilets són marcadament corbs per facilitar el seu maneig.

Origen[modifica]

Estils usats per a l'escriptura al segle XIV.

Els estilets van ser emprats per primera vegada pels antics mesopotàmics per a escriure en cuneïforme, habitualment estaven fabricats amb canyes que creixien als marges dels rius Tigris i Eufrates i en aiguamolls i fins a Egipte on els egipcis usaven estilets fets de rodanxes de canyes amb puntes afilades. L'escriptura cuneïforme estava completament basada en la marca en forma de falca que feia l'extrem d'una canya tallada quan es pressionava sobre una tauleta d'argila, d'aquí el nom "cuneïforme" de l'llatí Cuneus = "falca".

Els estilets van ser usats des de temps clàssics fins al segle XIX per a escriure sobre tauletes de cera ( tabulae ), que s'empraven amb diferents propòsits, des de notes de secretaris fins al registre de comptes. Algunes tauletes de cera s'han conservat en dipòsits negats d'aigua, per exemple en el fort romà de Vindolanda sobre el Mur d'Adrià. Un extrem d'aquests estilets era punxegut per poder escriure i l'altre es feia aixafat i ampli per esborrar.

Ús en les Arts[modifica]

Els estilets se segueixen utilitzant en l'actualitat en diverses arts i oficis. Situacions d'exemple: fregat de lletres en el mètode de la transferència en sec, traçat de dissenys sobre una superfície nova amb paper carbó, i gravat en relleu (gravat tipogràfic) de forma manual. Els estilets també s'usen per a gravar sobre materials com el metall o l'argila.

Ús modern[modifica]

Estilets moderns, emprats amb pantalles tàctils en dispositius electrònics com ara la Nintendo DS i les PDA.

En l'actualitat, el terme estilet es refereix sovint a un mètode d'introducció de dades emprat normalment en assistents personals digitals (PDA) i tauletes gràfiques. En aquest mètode, un estilet que no secreta tinta toca una pantalla tàctil, reemplaçant al dit, per evitar que l'oli natural de les mans d'un es transfereixi a la pantalla, o produeix pinzellades en una pantalla d'ordinador, respectivament. Els estilets s'usen també amb els models moderns de la consola portàtil GP2X i amb la Nintendo DS, que té dues pantalles, i la inferior sensible al tacte.

Un estilet pot ser emprat també per imprimir un enregistrament sobre làmines metàl·liques o cristall fumats. Aquest mètode pot ser usat en diversos instruments en lloc d'un bolígraf per a gravar, ja que té l'avantatge de poder operar sobre un ampli rang de temperatures, no s'encalla o seca prematurament, i té molt poca fricció en comparació amb altres mètodes. Aquestes característiques van ser útils en certs tipus primitius de sismògrafs i en barògrafs emprats en registres per determinar l'altitud de planadors.

Etimologia[modifica]

La paraula estilet, juntament amb la paraula estil, procedeixen de la paraula llatina stylus, que significa: "una estaca, un instrument punxegut, usat pels romans, per escriure sobre tauletes de cera".[1] La pronunciació va ser influenciada per la paraula grega στυλος que significa columna o pilar. Segons el Diccionari de Londres d'Antiguitats Gregues i Romanas de 1875 un stylus és "un objecte que aprima gradualment com una columna arquitectònica, un instrument de metall que s'assembla a un llapis en grandària i forma, usat per a escriure o gravar impressions sobre tauletes de cera. Significa:

Un instrument de ferro (Ov. Met. IX.521, Martial, XIV.21), que s'assembla a un llapis en grandària i forma, usat per a escriure sobre tauletes de cera (Plaut. Baccha. IV.4.63, Plin. HN XXXIV.14). En un extrem era afilat fins a aconseguir una punta per rascar els caràcters sobre la cera (Quintil. i.1 § 27), mentre l'altre extrem, pla i circular, servia per aconseguir que la superfície de les tauletes fos suau una altra vegada, i així esborrar el que havia escrit. Per tant, abocarà stilum vol dir esborrar, i per tant corregir, com en el famós precepte Saepe stilum vertes (Hor. Sat. 1972.10.01; Cic. Verres. II.41). "


Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estilet Modifica l'enllaç a Wikidata