Estrimó
| ||||
| Tipus | Riu  | |||
|---|---|---|---|---|
| Inici | ||||
| Continent | Europa | |||
| Final | ||||
| Localització | golf Estrimònic | |||
| ||||
| Afluent | 28
| |||
| Conca hidràulica | conca mediterrània | |||
| Dades i xifres | ||||
| Mida | 415 ( ) km | |||
| Superfície de conca hidrogràfica | 17.300 km² | |||
| Mesures i indicadors | ||||
| Cabal | 80 m³/s | |||
Estrimó (en llatí Strymo, en grec antic Στρυμών) era el nom del riu més llarg de Macedònia després de l'Axios. Fins al regnat de Filip II de Macedònia, va ser el límit oriental del país. El nom modern és Struma i sota els otomans es deia Kara Su ('riu negre'). El riu va prendre el nom del déu-riu Estrimó, que amb la musa Euterpe, va ser pare de Resos, rei de Tràcia.
El riu sorgia a les muntanyes d'Escomi, prop de Pantàlia (moderna Kustendil), i corria a l'est i després al sud-est, creuant tota Macedònia. Passava pel llac Pràsies o Cercinites, i en sortia prop d'Amfípolis, i desguassava al golf Estrimònic.
El riu va ser important a l'antiguitat perquè Amfípolis estava situada prop de la seva desembocadura i era navegable en una bona part. Apol·lodor el Gramàtic transmet una tradició que diu que el riu era en temps antics, molt mes navegable, però que Hèracles hi va tirar pedres enormes i el va convertir en menys fondo, per evitar-ne la navegació. També diu que les seves ribes estaven poblades per gran quantitat de grues.[1]
Referències[modifica]
Vegeu també[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estrimó |