Resos

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula personatgeResos
Rhesos MNA Naples.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Tipuspersonatge mitològic grec
ésser humà possiblement fictici Modifica el valor a Wikidata
Context
Present a l'obraIlíada i Rhesus (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades
Espècietracis Modifica el valor a Wikidata
Sexehome Modifica el valor a Wikidata
Orientació sexualheterosexualitat Modifica el valor a Wikidata
Assassinat/da perDiomedes Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeArganthone (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
MareCal·líope i Euterpe Modifica el valor a Wikidata
PareEstrimó (déu) i Eioneus (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParentsHippocoon (en) Tradueix i Orfeu Modifica el valor a Wikidata
Altres
Càrrecmythological king of Thrace (en) Tradueix i semidéu Modifica el valor a Wikidata
Diomedes i Odisseu amb els cavalls de Resos, a qui acaben de matar

Resos (en grec antic Ῥῆσος), va ser, en la mitologia grega, un rei de Tràcia, fill d'Eioneu, segons Homer, o del deu-riu Estrimó i de la musa Clio (o de Terpsícore, o d'Euterpe, o de Cal·líope) segons els autors posteriors. S'alià amb Príam durant la guerra de Troia.

Resos era famós pels seus cavalls, blancs com la neu i extraordinàriament veloços. Va acudir a ajudar els troians al desè any de la guerra, però només hi va lluitar un dia durant el qual va fer una extraordinària matança de grecs. Un oracle havia predit que podria salvar Troia si els seus cavalls bevien aigua de l'Escamandre i pasturaven als camps de l'entorn. Estava disposat a dur-los-hi, però Ulisses i Diomedes, coneixedors del vaticini i induïts per Hera, aconseguiren arribar de nit al seu campament i, després de matar Resos i els seus companys, s'apoderaren dels cavalls.[1]

Referències[modifica]

  1. Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 475. ISBN 9788496061972. 

Bibliografia[modifica]

  • Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 192. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 84-297-4146-1
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Resos