Cal·líope

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula personatgeCal·líope
Calliope, Muse of Epic Poetry by Giovanni Baglione.jpg
Tipus Muses
Context
Mitologia Religió a l'antiga Grècia
Dades personals
Sexe dona
Família
Mare Mnemòsine
Pare Zeus
Fills Orfeu i Linus
Germans Clio, Melpòmene, Urània, Euterpe, Terpsícore, Èrato, Polímnia, Talia i Manes
Modifica dades a Wikidata
Cal·líope, 1869
Urània i Cal·líope

Cal·líope és una de les muses de la mitologia grega. Originàriament, ella i les seves germanes no tenien cap funció específica, però a partir de l'època alexandrina (segona meitat del segle IV aC) se li atribueix la representació de la poesia èpica i l'eloqüència i per això era considerada com la més important de totes les muses.

Portava una corona daurada per simbolitzar aquesta supremacia (cal no oblidar la veneració grega per Homer, per exemple, per entendre aquesta jerarquia). A les mans porta una mena de trompeta per fer-se sentir i els poemes en tauletes per ser recitats.

Se li atribueixen Orfeu i Himeneu com a fills més destacats, tot i que alguna tradició reivindica el caràcter virginal de les muses. De vegades se la considera mare de les sirenes que per això eren capaces d'atreure els mariners cantant, i també de Linos i de Resos. Va fer de mediadora, a petició del seu pare Zeus, en la disputa entre Afrodita i Persèfone, que volien repartir-se els favors d'Adonis.[1]

Etimologia[modifica | modifica el codi]

Cal·líope en grec antic és Καλλιόπη, significant literalment "la del bell esguard o agradable a la vista".

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: edicions de 1984, 2008, p. 84. ISBN 9788496061972. 


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cal·líope Modifica l'enllaç a Wikidata