Vés al contingut

Aqueloos (déu)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula personatgeAqueloos

Modifica el valor a Wikidata
Tipusdivinitats fluvials Modifica el valor a Wikidata
Dades
Gèneremasculí Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciódivinitats fluvials Modifica el valor a Wikidata
Família
ParellaCal·líope i Perimede Modifica el valor a Wikidata
CònjugeEstèrope, Melpòmene, Terpsícore, Cal·líope i Perimede Modifica el valor a Wikidata
FillsPartènope, Cal·lírroe, Castàlia, Pirene, Pisinoë, Thelxiepea, Leucosia (en) Tradueix, Molpe, Ligeia, Aglaophónos, Aglaope, Acheloides (en) Tradueix, Hippodamas (en) Tradueix i Erysice (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Altres
DominiAqueloos Modifica el valor a Wikidata
Cap d'Aqueloos segons un penjoll etrusc

Segons la mitologia grega, Aqueloos o Aquelou (grec antic: Ἀχελῷος, llatí: Achelōus) va ser un déu fluvial corresponent al riu Aqueloos, un riu d'Acarnània, fill d'Ocèan i Tetis. Era el més important de tots els déus fluvials.[1]

El seu culte era molt estès, especialment a Acarnània, d'on era originari. Representava l'aigua potable, tenia el poder de posseir diverses formes, entre les quals de serp i de brau. Hom li atribueix diversos amors: amb Melpòmene, amb qui hauria tingut les sirenes, i amb les muses. Era considerat pare de diverses fonts: la de Pirene a Corint, la de Castàlia a Delfos, i la de Dirce a Tebes.[2]

És molt conegut l'episodi de la seva lluita contra Hèracles per la mà de la princesa nimfa Deianira, i durant el combat adoptà formes diverses. La darrera en fou la d'un brau, però l'heroi li arrencà una banya i el riu es considerà vençut (altres versions diuen que l'heroi va canviar el curs del riu amb dics artificials). La banya arrencada fou emprada per les nimfes com a cornucòpia o, segons una altra versió, Aqueloos donà a Hèracles una banya d'Amaltea, la veritable cornucòpia, per recuperar-ne la seua.[3]

Referències

[modifica]
  1. Ilíada, XXI, 193.
  2. «Acheloos 8». A: Realencyclopädie der classischen Altertumswissenschaft. 
  3. Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 41. ISBN 9788496061972.