Castàlia (nimfa)
 Font de Castàlia a Delfos | |
| Tipus | nàiada personatge de la mitologia grega  |
|---|---|
| Origen | Grècia |
| Dades | |
| Gènere | femení |
| Família | |
| Parella | Delfos |
| Pare | Aqueloos i Cefís |
| Altres | |
| Domini | Castàlia |
Segons la mitologia grega, Castàlia (en grec antic: Κασταλία) va ser una nimfa del Parnàs associada a la font Castàlia. Perseguida per Apol·lo vora el seu santuari, per evitar que l'atrapés es va llançar a la font que perpetua el seu nom, i a partir d'aleshores aquella font va ser consagrada a Apol·lo i les muses, i les seues aigües s'empraven per a les purificacions rituals del santuari de Delfos. També es creia que les aigües de la font tenien la virtut d'inspirar la poesia.[1]
Segons una altra llegenda que recull Pausànias,[2] Castàlia va ser filla d'Aqueloos i es va casar amb el rei de Delfos amb el que va tenir un fill, Castali, que, quan el seu pare va morir, va heretar el regne.[1]
Referències
[modifica]- 1 2 Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 91-92. ISBN 978-84-96061-97-2.
- ↑ Pausànias. Descripció de Grècia, X, 8, 9
Bibliografia
[modifica]- Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana, Barcelona: Edicions 62, 1997, pàg. 45. El Cangur/Diccionaris, núm. 209). ISBN 84-297-4146-1