Euda Solé i Ventura
 Revista "Joventut Catalana" (1925)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1904 Barcelona |
| Mort | 1994 (89/90 anys) Barcelona |
| Formació | Escola Superior dels Bells Oficis (1920–) |
| Activitat | |
| Ocupació | esmaltadora, ceramista |
| Professors | Francesc Quer i Selves |
| Família | |
| Pare | Joan Solé i Pla |
| Germans | Núria Solé i Ventura |
Euda Solé i Ventura (Barcelona 1904 - 1994) va ser una esmaltadora de vidre i ceramista catalana.[1]
Biografia
[modifica]Filla del diputat a les Corts Joan Solé i Pla i d'Àngela Ventura Maymó, cap a 1919 va estudiar dibuix a l'Acadèmia Baixas del carrer del Pi de Barcelona, junt amb la seva germana Núria Solé i Amèrica Cardunets, amb qui formarien una gran amistat. Les tres van ampliar estudis a l'Escola Superior dels Bells Oficis de Barcelona cap al 1920, matriculant-se en l'assignatura d'arts de la terra i esmalt sobre vidre que impartía el ceramista Francesc Quer.
L'any 1921 les tres artistes es van donar a conèixer, com a alumnes de Francesc Quer a les Galeries Laietanes, exposant vidres esmaltats i ceràmica. Aquesta exposició conjunta de les tres dones a les Galeries Laietanes, amb el seu mestre, es va anar repetint cada dos anys com a mínim fins al 1929.[2]
El 1925 les tres van participar a l'Exposició Internacional d'Arts Decoratives de París, on Amèrica va obtenir una medalla. El mateix any exposaven a l'Ateneu Gironí junt amb Alexandre Cardunets, pare d'Amèrica.
Es va casar cap al 1926, ja que en aquesta data ja figura amb el cognom del marit en l'exposició de fotografies, dibuixos i vidres esmaltats que, amb Alexandre i Amèrica Cardunets, les dues germanes van presentar a l'Ateneu Igualadí de la Classe Obrera, amb motiu de la diada de Sant Jaume.[3] L'any següent van participar en l'exposició pro-monument Garreta que es va fer a la Sala Parés.[3] L'abril de 1929 exposaven els seus vidres a la Sala Parés[4] i aquell mateix any van participar en l'Exposició Internacional de Barcelona del 1929.
A finals de 1939, acabada la Guerra Civil, les dues germanes es van exiliar, junt amb els pares. Euda va marxar també amb el seu marit i la seva filla Núria, que tenia vuit anys. Primer van viure a Barranquilla, Colòmbia i després a Veneçuela. Tot i que la seva germana Núria havia tornat a Barcelona l'any 1948, Euda no ho va fer fins gairebé deu anys més tard, cap al 1957.[5]
Referències
[modifica]- ↑ Miscel·lània en homenatge a Joan Ainaud de Lasarte. vol. 2. Museu Nacional d'Art de Catalunya, Institut d'Estudis Catalans i Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1999, p. 237. ISBN 84-7826-970-3.
- ↑ Repertori d'exposicions individuals d'art a Catalunya (fins a l'any 1938). Institut d'Estudis Catalans, Memòries de la Secció Històrico-Arqueológica, LI, 1999, p. 81, cat. 539-543. ISBN 84-7283-444-1.
- ↑ 3,0 3,1 Repertori de catàlegs d'exposicions col·lectives d'art a Catalunya (fins a l'any 1938). Institut d'Estudis Catalans, Memòries de la Secció Històrico-Arqueológica, LIX, 2002, p. 146 i 156. ISBN 84-7283-661-4.
- ↑ L'Esquella de la Torratxa, 26-04-1929, p. 259.
- ↑ «Desaparició i reaparició del símbol». Museu d'Història de Catalunya. [Consulta: 3 febrer 2020].