Eupeta
Eupetes macrocerus  | |
|---|---|
.jpg) | |
| Dades | |
| Pes | 69 g (pes adult) |
| Nombre de cries | 2 |
| Estat de conservació | |
 | |
| Gairebé amenaçada | |
| UICN | 22705375 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Eupetidae |
| Gènere | Eupetes |
| Espècie | Eupetes macrocerus Temminck, 1831 |
| Tipus taxonòmic | Eupetes |
L'eupeta[1] (Eupetes macrocerus) és un estrany ocell d'aspecte de rascló de color marró, habitant del sòl del bosc primari, a la península de Malaca i Sumatra (la subespècie nominal macrocerus), així com a Borneo (ssp. borneensis). La seva població ha disminuït molt, ja que gran part dels boscos primaris de les terres baixes ha desaparegut, i els boscos secundaris en general tenen una vegetació molt densa o no ofereixen prou ombra, necessària per a l'espècie. No obstant això, a nivell local continua sent comú als boscos talats o en illots de bosc, i probablement no està en perill immediat d'extinció. L'espècie és poc coneguda i s'ha contemplat poques vegades, en gran part a causa dels seu caràcter tímid.
Taxonomia[modifica]
Les opinions sobre la ubicació taxonòmica correcta han variat. En una època es va col·locar a la família dels timàlids (Timaliidae). Fins fa poc, se'l va considerar inclòs a la família dels cinclosomàtids (Cinclosomatidae), i anteriorment als ortoníquids (Orthonychidae) quan els membres dels cinclosomàtids eren considerats part d'aquella família.[2]
No obstant això, Serle (1952) ja va assenyalar una sèrie de similituds entre aquesta espècie i les dues del gènere Picathartes: proporcions similars, posició de les fosses nasals, forma del front, i de la cua. Basant-se en estudis moleculars, Jonsson et al. (2007) sosté que aquesta postura està més a prop de la posició correcta per a aquesta espècie, Eupetes macrocerus està més estretament relacionat amb aquest últim grup, constituint una altra branca precoç del subordre Passeri de l'ordre dels passeriformes.[3] D'aquesta manera, el més correcte seria la col·locació en una família monotípica, els eupètids (Eupetidae), una de les tres famílies d'aus restringides a l'regió oriental.
Descripció[modifica]
- És un ocell mitjà, bastant prim, que fa aproximadament 28-30 cm de llargària, amb un pes de 66-72 g.[4]
- Coll llarg i prim, bec llarg i negre, cames llargues i cua llarga.
- Plomatge principalment de color marró amb el front, la corona i la gola més rogenc.[5]
- Llarga i negra línia ocular que va des del bec fins als costats del coll, i una superciliar blanca a sobre d'ella. Hi ha una franja de pell nua, blava al costat del coll que es pot veure quan canta.[6]
- Joves semblants als adults, però amb les ratlles del cap menys contrastades i amb la gola i el ventre gris blanquinós.[4][6][7]
- Té un cant llarg i monòton. Quan està agitat, fa una sèrie de sons semblants a les de les granotes.[4][7]
Hàbitat i distribució[modifica]
Es troba a la península de Malaca, sud de Tailàndia, Malàisia peninsular, Sumatra, Borneo i les illes Natuna. Principalment habita boscos madurs de les terres baixes i també en pantans i boscos humits. A vegades habita als boscos de baixa muntanya, fins a uns 1.060 m a la península de Malàisia i 900 m a Sumatra i Borneo. Es creu que està disminuint a causa de la pèrdua i degradació dels boscos i està classificat com "Gairebé Amenaçat".[8]
Hàbits[modifica]
És una au tímida i reservada, que viu al terra dels boscos. Camina com un rascló, sacsejant el cap a la manera de les gallines, i prefereix córrer en lloc de volar quan és molestat.[4][7]
Alimentació[modifica]
S'alimenta principalment d'insectes, incloent-hi les cigales, escarabats, aranyes i cucs.
Reproducció[modifica]
Se sap poc sobre els hàbits de reproducció. Ponen els ous al voltant de gener i febrer i s'han observat els pollets en juny. S'han descrit nius situats a prop del terra, en un munt de fulles mortes entre les tiges d'una planta, a uns 30 cm del sòl. El fabriquen amb fibres vegetals, amb forma de tassa. La posta és de dos ous de color blanc sense marques.
Llistat de subespècies[modifica]
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eupeta |
- Rail-babbler page at Don Roberson's Bird Families of the World website Arxivat 2008-10-13 a Wayback Machine.
- Oriental Bird Images: Rail-babbler Arxivat 2014-07-14 a Wayback Machine.
- Photographs
Referències[modifica]
- ↑ «Eupeta». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 20/02/2021 (català)
- ↑ Peters, James L. «A Genus for Eupetes caerulescens Temminck». The Auk, 57, 1, 1940-01, pàg. 94–94. DOI: 10.2307/4078852. ISSN: 0004-8038.
- ↑ Jønsson, Knud A; Fjeldså, Jon; Ericson, Per G.P; Irestedt, Martin «Systematic placement of an enigmatic Southeast Asian taxon Eupetes macrocerus and implications for the biogeography of a main songbird radiation, the Passerida». Biology Letters, 3, 3, 22-06-2007, pàg. 323–326. DOI: 10.1098/rsbl.2007.0054. PMC: PMC2464695. PMID: 17347105.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Robson, Craig. A field guide to the birds of South-East Asia. Updated ed. Londres: New Holland, 2008. ISBN 978-1-84773-341-2.
- ↑ Handbook of the birds of the world. Barcelona: Lynx Edicions, ©1992-©2013. ISBN 84-87334-10-5.
- ↑ 6,0 6,1 Yong, Ding Li «[http://confoley.com/site/wp-content/uploads/71-77-BirdingASIA-17.pdf A review of the occurrence and role of blue facial skin in South-East Asian birds]». BirdingASIA, 2012, pàg. 71-77.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 MacKinnon, John Ramsay. A field guide to the birds of Borneo, Sumatra, Java, and Bali, the Greater Sunda Islands. Oxford: Oxford University Press, 1993. ISBN 0-19-854035-3.
- ↑ «BirdLife Data Zone». [Consulta: 12 setembre 2021].