Vés al contingut

Eurit

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Per a altres significats vegeu Èurit.
Plantilla:Infotaula personaEurit
Biografia
Naixementsegle V aC Modifica el valor a Wikidata
Tàrent (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle IV aC Modifica el valor a Wikidata
Crotona (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófilòsof, matemàtic Modifica el valor a Wikidata
Activitat(Floruit: segle IV aC Modifica el valor a Wikidata)
MovimentPitagòrics Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsFilolau Modifica el valor a Wikidata
AlumnesDiocles of Phlius (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Eurit (Euritus, Εὔρυτος) fou un destacat filòsof pitagòric que esmenta Iàmblic,[1] que diu que era nadiu de Crotona en un passatge, i en un altre[2] el situa entre els pitagòrics tarentins. Fou deixeble de Filolau. Diògenes Laerci l'esmenta com a mestre de Plató,[3] però això probablement és un error. Un fragment conservat per Estobeu és atribuït a Eurit.[4]

Aristòtil, en la seva Metafísica, esmenta Eurit quan parla sobre els punts com a magnitud espacial: «Va ser en aquest sentit que Eurit determinava el nombre de qualsevol cosa; ja que comptava el nombre d'una persona o el d'un cavall o de qualsevol ésser viu fent la seva silueta amb pedretes tal com comptaríem els costats d'un triangle o d'un quadrat».[5]

Alexandre d'Afrodísies en fa una altra referència: «Per exemple, suposem que el nombre 250 és la definició de l'ésser humà... i havent establert això, ell (Eurit) hauria agafat 250 pedretes, unes de color verd, d'altres negres, d'altres vermelles, i en general pedres de tots els colors. Llavors, dibuixaria el contorn d'una persona en una paret fent servir calç... i després posaria aquestes pedretes al voltant del rostre dibuixat, d'altres al voltant de les mans, més pedres en altres llocs fins a completar la línia de l'ésser humà, dibuixat per mitjà de pedretes tal com les unitats que ell deia que definien l'ésser humà. Com a resultat d'aquest procediment, hauria afirmat que tal com la figura humana estava formada per 250 pedretes, un autèntic ésser humà es pot definir per la mateixa quantitat d'unitats».[6]

Referències

[modifica]
  1. Iàmblic, de Vitae Pyth. 28
  2. Iàmblic, de Vitae Pyth. 36
  3. Diògenes Laerci III. 6, VIII. 46
  4. Estobeu, Phys. Ecl. I
  5. Aristòtil, Metafísica, 1092b
  6. Alexandre d'Afrodísies Commentari a la Metafísica d'Aristòtil, 837.9-19; citat també en: Patricia Curd, Richard D. McKirahan, (2011), A Presocratics Reader: Selected Fragments and Testimonia, pàg 135. Hackett