Euroeslavisme
L'Euroeslavisme és un concepte polític del qual va evolucionar del paneslavisme. Té com a objectiu resoldre problemes dels eslaus a l'Unió Europea. Els euroeslaus promouen la cooperació i la unitat entre els pobles eslaus, cosa que es pot aconseguir a través de l'integració europea.[1][2]
Va obtenir forma a partir d’una branca més gran i més antiga de l'ideologia del paneslavisme. Es considera que l'euroslavisme és una forma moderna dels moviments d'austroeslavisme i neoeslavisme.[3][4]
Història[modifica]
Els seus orígens van arribar a mitjan segle xix. Per primer cop proposat pel polític liberal txec Karel Havlíček Borovský el 1846, com a austroeslavisme, es va convertir en un programa polític provisional pel polític txec František Palacký i completat pel primer president de Txecoslovàquia Tomáš Garrigue Masaryk en la seva obra Nova Europa: punt de vista eslau.[5]
Característiques[modifica]
Els euroeslaus promouen la cooperació entre eslaus en igualtat de condicions per tal de resistir les tendències multiculturals de l'Europa Occidental i la posició dominant d'Alemanya dins de la UE. El típic és un fort alè de democràcia i valors democràtics. La seva opinió és que tot estat té el dret de decidir de fer-se fa membre de l'Unió Europea. S’oposen a l'exclusió de Rússia de l'àrea cultural europea.[6] A llarg termini consideren que és possible crear una comunitat eslava unida sense domini rus.[1]
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Wagner, Lukas. «The EU's Russian Roulette» p. 74–78, 85–90, 2009. [Consulta: 19 març 2017].
- ↑ Morávek, Štefan. Patriotizmus a šovinizmus (en eslovac). Bratislava: Government Office of the Slovak Republic, 2007, p. 97. ISBN 978-80-88707-99-8 [Consulta: 19 març 2017].
- ↑ Encyclopedia of Rusyn History and Culture. University of Toronto Press, 2002, p. 21. ISBN 0-8020-3566-3. «Austro-Slavism»
- ↑ Mikulášek, Alexej. «Ke koexistenci slovanských a židovských kultur» (en txec). Union of Czech Writers, 2014. [Consulta: 19 març 2017].
- ↑ Masaryk, Tomáš G. Nová Evropa: stanovisko slovanské (en txec). 5. Prague: Ústav T.G. Masaryka, 2016. ISBN 978-80-86142-55-5.
- ↑ Lukeš, Igor. Czechoslovakia between Stalin and Hitler. Oxford University Press, 1996, p. 5. ISBN 0-19-510266-5.