Eustraci, Ausensi, Eugeni, Mardari, Orestes i Antíoc

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaSants Eustraci, Ausensi, Eugeni, Mardari, Orestes i Antíoc
Biografia
NaixementEustratius, Auxentius, Eugenius, Mardarius, Orestes, Antiocus
Segle III
Sebaste (província romana d'Armènia)
Mort295 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Sebaste
SepulturaEsglésia de Sant'Apollinare (Roma
màrtirs
CelebracióEsglésia catòlica, Església ortodoxa, esglésies orientals
CanonitzacióAntiga
Festivitat13 de desembre
IconografiaJunts, amb palmes de martiri

Els sants Eustraci, Ausensi, Eugeni, Mardari, Orestes i Antíoc van ser un grup de cristians d'Armènia que van patir martiri a Sebaste a la primera persecució de Dioclecià del final del segle iv.[1] Són venerats com a sants a tota la cristiandat.

Les dades conservades són poques i provenen de la passio, on segurament s'han interpolat fets fabulosos i tòpics, comuns a les actes d'altres martiris: l'argumentació que fa Eustraci davant el governador, per exemple, o el seguit de tortures fins a la mort. Segons la tradició, Eustraci era d'una família important de la ciutat i Eugeni n'era un servent; jutjats per cristians, van ser condemnats. Mardari i Ausensi eren amics d'Eustraci i van intercedir per ell, essent condemnats també. Finalment, Orestes era un soldat que, commogut per la fermesa que van demostrar els cristians a les tortures que van patir, es va convertir al cristianisme. Els cinc van ser torturats i morts.

Altres tradicions aporten variants de la llegenda. Segons ella, Eustraci i Orestes van sobreviure i van ser morts després, a la foguera en 296. Al Synaxarion ortodox, es diu que Eustraci era orador i dignatari de l'administració, ocupant el càrrec de scriniarius o arxiver.

Les seves relíquies van ser transportades a Roma, a l'església de Sant'Apollinare. La seva memòria es commemora el 13 de desembre. Són venerats per les esglésies catòliques i ortodoxes, però reben culte, sobretot en aquestes últimes i en les esglésies orientals.

Referències[modifica]

  1. Lorenzo Villanueva, Joaquín. Año christiano de España (en castellà). Volum 12. Imprenta Real, 1794, p. 193.