Vés al contingut

Evè de Paros

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaEvè de Paros
Biografia
Naixementsegle V aC Modifica el valor a Wikidata
Paros (Grècia) Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle V aC Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióelegista, filòsof, epigramatista Modifica el valor a Wikidata

Evè de Paros (en grec antic: Εὔηνoς, llatí: Evenus) va ser un sofista i poeta gnòmic elegíac de l'antiga Grècia, conegut principalment gràcies a les referències de Plató[1] i Aristòtil.[2] Va morir poc després de Sòcrates (399 aC).[3]

Segons Plató, era un sofista, filòsof i poeta que feia classes cobrant 5 mines per cada una.[4] La més important de la seva producció degueren ser les elegies, perquè totes les citacions que ens n'han arribat pertanyen a aquest gènere. Els fragments mostren que pertanyia als darrers estadis de l'elegia antiga, quan el gènere s'acostà a la prosa sofística.[3]

Moltes de les seves elegies passaren a fer part d'antologies posteriors, entre les quals el corpus de Teognis. A l'Antologia grega figuren diversos poemes atribuïts a poetes de nom Evè, i es fa molt difícil d'escatir a qui pertanyen, si a Evè de Paros, o a un altre poeta epigramàtic, anomenat sovint Evè d'Ascaló. Eratòstenes considerà que sota el nom d'Evè de Paros s'amagaven dos poetes, un de més antic i un de més recent,[5] però el més raonable és pensar en l'existència d'un sol Evè de Paros, a més d'un poeta més recent que signà també com a Evè, convencionalment anomenat Evè d'Ascaló.[3]

Una famosa dita atribuïda a Evè de Paros és:


«ἢ δέος ἢ λύπη παῖς πατρὶ πάντα χρόνον
(Un fill és sempre un terror o un dolor per a un pare.

Artemidor, Onirocrítica, I 15.
Plutarc, Escrits d'ètica pràctica, «De amore prolis», 497A 4.

Referències

[modifica]
  1. Fedó, 60c
  2. Ètica a Nicòmac, VII 10.1152a 32.
  3. 3,0 3,1 3,2 «Euenos 7». A: Realencyclopädie der classischen Altertumswissenschaft. 
  4. Apologia de Sòcrates, 20b
  5. Smith, William (ed.). «Evenus». A: Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. II. Boston: Little, Brown, & Comp., 1867, p. 84. ]

Bibliografia

[modifica]
  • Michael Gagarin i Paul Woodruff: Early Greek Political Thought from Homer to the Sophists,Cambridge University Press, 1995, ISBN 9780521437684, pàg 257-256.«Enllaç». Arxivat de l'original el 2014-03-08. [Consulta: 8 març 2014].
  • Nails, Deborah: The People of Plato