Excedent cognitiu

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

L'excedent cognitiu és el que Clay Shirky defineix com la capacitat que té la població a partir del voluntariat, la contribució i la col·laboració a formar part de projectes comuns. És un acte que es fa per gust, per la necessitat humana de compartir coses rellevants per a nosaltres, sense una pressió imposada i sense cap tipus de compensació econòmica.

Es tracta de crear, compartir, aprendre i canviar. El primer esglaó és crear allò que vols expressar; seguidament compartir amb la gent allò que has creat; i llavors és quan la societat pot veure i interpretar lliurement la creació que has compartit, i a partir d'aquí és quan una persona canvia la peça inicial creada per donar pas a una nova creació, que té la necessitat de ser compartida i tornarà a ser reconfigurada per donar pas a una nova creació, i així constantment. És un procés que es retroalimenta i proporciona una evolució constant, ens permet una millora.

Els dos pilars bàsics pel qual se suporta l'excedent cognitiu són dos: el temps lliure i la motivació; sense aquests dos factors no seria possible. Necessitem temps lliure per invertir en un projecte que no sigui remunerat o no el necessitem per viure, i, d'altra banda, cal una motivació que ens incentivi a persistir en la nostra creació. Un tercer factor que intervé decisivament en l'excedent cognitiu és la tecnologia. De forma quotidiana utilitzem eines mediàtiques com Internet, un mitjà de comunicació accessible a tothom, barat i que permet crear i compartir continguts ràpidament; també els smartphones, les videoconsoles, etc., que, a part d'oferir la seva funció principal, ja sigui trucar o jugar, també són dispositius que permeten compartir i interaccionar amb altra gent; aquest és el seu valor afegit.

Se'ns ha fet necessari explicar i transmetre. És d'aquesta manera quan la informació es materialitza i passa a la plena disposició de tota la població. Hi ha coses que imaginem o intuïm però no sabem ben bé del cert si són així com pensem. L'excedent cognitiu permet que la informació, des de la més banal a la més important, es materialitzi i esdevingui útil per a la resta de la societat.

Dins d'excedent cognitiu es poden definir molts conceptes diferents, que concorden els diferents capítols que té el llibre Cognitive Surplus de Shirkly.[1]

La ginebra[modifica | modifica el codi]

En el segle XVIII, a Anglaterra, la població viva entre el caos. La industralització va portar molts beneficis però també molts problemes, com l'alta densitat urbana, massa temps lliure, en definitiva, un nou clima social. La societat, en aquells moments va adquirir l'hàbit de beure ginebra, utilitzant-la com un lubricant crític per eliminar els problemes d'aquella època. A través de la ginebra es va transformar la societat.

A l'època actual, el temps lliure ha augmentat exponencialment; en tenim massa. Les sitcoms han estat el lubricant crític de la nostra societat: l'entreteniment que s'ofereix per la televisió ocupa aquest excedent. La televisió és un acte que requereix la vista, l'oïda i plena atenció de l'espectador. Clay Shirky proposa utilitzar el temps i la motivació col·lectiva per crear un excedent cognitiu per la transformació social. A més a més, les noves tecnologies com Internet i concretament les xarxes socials són les plataformes perfectes.

Means[modifica | modifica el codi]

El temps lliure d'una persona pot ser molt útil perquè gràcies a grups de gent i les tecnologies ens poden ajudar a acumular petites activitats personals i, d'aquesta manera, es crea una gran massa de coneixement, del qual se'n pot aprofitar tothom.

Aquest fet es veu afavorit perquè la xarxa és una mitjà de molt baix cost que permet treballar en grup i ser creatius i generosos amb els nostres coneixements.

A principis del segle XX, la majoria de la gent no volia crear mitjans de comunicació i feien produccions d'aficionats o amateurs. La gent no s'atrevia a crear produccions perquè la resta del món les pogués gaudir, encara que si es pagaven això no passava. En canvi, avui dia molta gent publica a Internet els seus coneixements sobre diferents temes sense cap remuneració econòmica. Ho fan amb una única intensió: que la gent que vulgui informarse pugui fer-ho sense cap cost.

El cas de les vaques boges

L'any 2003 als Estats Units es va donar a conèixer la malaltia de les vaques boges. Corea del Sud va prohibir les importacions de carn de vedella d'aquell país, i els presidents d'ambdós països van arribar a un acord de lliure mercat, i per aquest motiu van començar les protestes públiques. La majoria dels protestants eren joves, fans del grup de música Dong Bang Shin Kin (DBSK); a la pàgina web d'aquesta banda els joves podien opinar sobre tots els temes d'actualitat, polítics o no: el joves no només utilitzaven el web per donar la seva informació sinó també per actuar en conseqüència com en el cas de les vaques boges.

Anys enrere la gent separava el món del web amb el món real; actualment la gent no els separa, ja que els temes del web són els temes del món real; és a dir, no hi ha separació entre els dos mons.

El motiu de Josh Groban[modifica | modifica el codi]

Josh Groban és un compositor estatunidenc, pianista, percussionista, actor i productor, famós gràcies a la publicitat que n'han fet els seus fans a través del "boca-orella"; els "grobanites" (el seu grup de fans) van decidir que la caritat havia de formar part del club i de Josh Groban. "Non profit corporation", Grobanites for Charity.

Els resultats van informar que les motivacions extrínseques (diners) no són sempre les més eficaces; de vegades aquestes poden fer disminuir les intrínseques (hobby). És diferent quan la gent fa una activitat per diners o per amor.

Les oportunitats[modifica | modifica el codi]

Una oportunitat és un fet, situació, circumstància, que se'ns presenta i que s'hauria d'aprofitar. Aquesta oportunitat tendeix a ser quelcom positiu, però nosaltres som qui decidim si la volem aprofitar o no.

Quan parlem d'excedent cognitiu, parlarem d'oportunitats de creació. Són aquelles que podem arribar a tenir i aprofitar, després que ens hagi arribat una certa informació.

Com que l'excedent cognitiu és una manera de crear i compartir totalment lliure, les oportunitats les trobarem dins del nostre temps lliure juntament amb un cert grau de motivació. Si unim temps lliure, motivació i oportunitat sorgirà una creació. Un cop ja hem creat alguna cosa només ens queda compartir la nostra informació amb la resta de al societat. D'aquesta manera, el que aconseguim és que d'una sola oportunitat de creació en puguin sortir moltes més; així serem una societat que mai no deixarà d'evolucionar.

Individuals, grups i llibertat[modifica | modifica el codi]

Hem estat capaços d'evolucionar i pensar a compartir, és factible en petits grups molt units. Això és possible gràcies a la reducció del cost de la direcció pública i la mida considerable de la població que s'uneix; d'aquesta manera es poden crear agregacions massives de petites contribucions.

Actualment la gent té molta llibertat per actuar, i no importa què creen les persones o què comparteixen, allò important és que facin ús de la seva llibertat. Aquestes contribucions poden tenir diferents valors segons al públic que va destinat i el valor que aporten:

  • Valor personal: és el més senzill, perquè els participants i els beneficiaris actuen individualment. Molta energia creativa que era personal ha adquirit un component compartit.
  • Valor col·lectiu: és un grup de persones que conversen o colaboren (ex: Meetup.com). El valor comunal requereix una major interacció de valor personal, però dins del cercle de participants.
  • Valor públic: és igual d'interactiu que el valor col·lectiu però més obert a la participació pels que arriben i pels que no formen part del col·lectiu. Permet a les persones unir-se quan vulguin, i les que no es volen unir també poden accedir a la informació (ex: Apache).
  • Valor cívic: el seu principal objectiu és la millora de la societat (ex: Associació Nisha Susan). El seu objectiu no és millorar la vida dels membres del grup només sinó també de les persones que no hi participen.

El valor públic i el cívic són millors perquè la societat es beneficia d'ells, i també són més difícils de crear.

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]