Extérieur, nuit

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaExtérieur, nuit
Fitxa
DireccióJacques Bral Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
GuióJacques Bral Modifica el valor a Wikidata
MúsicaKarl Heinz Schäfer (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de soAntoine Bonfanti Modifica el valor a Wikidata
FotografiaPierre-William Glenn Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeJacques Bral Modifica el valor a Wikidata
ProductoraLes Films Noirs
Dades i xifres
País d'origenFrança Modifica el valor a Wikidata
Estrena1980 Modifica el valor a Wikidata
Durada110 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalfrancès Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0130675 Filmaffinity: 949086 Allocine: 191 Rottentomatoes: m/exterior-night Letterboxd: exterior-night Allmovie: v161406 TCM: 484014 TMDB.org: 78448 Modifica el valor a Wikidata

Extérieur, nuit és una pel·lícula francesa dirigida per Jacques Bral, estrenada el 10 de setembre de 1980. També es va estrenar una versió restaurada als cinemes de França el 27 de gener de 2010.[1][2]

Sinopsi[modifica]

Léo, un músic de jazz que treballa per guanyar-se la vida escrivint fons musicals per a agències de publicitat i viu amb les seves successives núvies, decideix un matí deprimit abandonar la del moment. S'imposa, si més no demana asil, a casa d'en Bony, un vell amic de la seva edat conegut un vespre a les barricades del maig de 1968 i que s'ha convertit en un escriptor mancat d'inspiració. Per oblidar-se del seu estat, porta a Bony a begudes nocturnes als bars parisencs. Un vespre, quan Bony el va deixar a la deriva, Léo torna a casa amb un taxi. El condueix una conductora que, davant la mirada trista del seu encantador client, ve a seure al seu costat i tarifa la seva carrera amb un moment d'amor al seient del darrere.

Preocupat per l'actitud lliure i una mica violenta de la jove, Léo decideix l'endemà al vespre trobar-la en un bar que li va dir que freqüentava. Acompanyat per Bony, coneix millor la Cora, que descobreix que és salvatge i alliberada en les seves relacions amb els homes. Bony també està sota l'encanteri. Leo i Cora, en última instància de la mateixa naturalesa, intenten domesticar-se i començar una relació. Tanmateix, la Cora, el passat de la qual es revela relativament problemàtic, fa temps que somia amb anar a Sud-amèrica i recapta la suma necessària per al seu viatge a través de diferents mètodes. Bony, bon amic, facilita la seva relació cedint al seu amic el seu pis per passar la nit, alhora que espera seduir la Cora, que acabarà deixant anar. A poc a poc en Leo s'enamora d'ella i està disposat a deixar-ho tot per marxar amb ella, "encara que hagi de durar 15 dies". Tanmateix, a primera hora del matí la Cora ha marxat, escurant les butxaques d'en Bony pel camí.

Repartiment[modifica]

Projecte i realització de la pel·lícula[modifica]

Entre els principals llocs de rodatge hi ha escenes rodades al llarg del canal de Saint-Martin i el Bassin de la Villette, al districte de Pigalle i la Place de la République, a Avenue des Gobelins i Avenue de la Porte-de-Vincennes.[3]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]