Fàbrica Ferran i Arnau
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| Dades | ||||
| Tipus | Fàbrica i casa  | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | enderrocat o destruït | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Raval (Barcelonès) | |||
| Localització | Cid, 16 i Berenguer el Vell, 4-10 | |||
| ||||
| Plànol | ||||
 | ||||
La fàbrica Ferran i Arnau era un edifici situat als carrers del Cid i de Berenguer el Vell del Raval de Barcelona, actualment desaparegut.
Història[modifica]
El 1835, el comerciant i terratinent Rafael Sabadell va presentar un projecte d'obertura de nous carrers en un hort de la seva propietat prop del Portal de Santa Madrona, segons el projecte de l'arquitecte Francesc Renart i Arús.[1] El 1837, Sabadell presentà una sol·licitud per a desplaçar el traçat del nou carrer de Berenguer el Vell uns metres en direcció cap a la muralla, segons el projecte del mateix autor. D'aquesta manera hom evitava afectar un edifici existent al núm. 65 del carrer de Trentaclaus (actualment Arc del Teatre).[2][3]
El gener del 1845, el seu fill Rafael Sabadell i Permanyer va establir en emfiteusi una porció de terreny de 24.821 pams quadrats entre els nous carrers de Berenguer el Vell, Cid i la muralla de terra[4] a l'ebenista Jacint Ferran i Vicens[5][6] i el cadiraire Pere Arnau i Jiménez[7][8][9] (vegeu fàbrica Arnau i Vilar), que van encarregar el projecte d'una fàbrica al mestre d'obres Francesc Ubach. La planta conservada a l'Arxiu Històric de la Ciutat mostra un cos de casa a la cantonada dels carrers del Cid, 7 (modern 16)[10] i de Ramon Berenguer el Vell i dues «quadres» situades en angle recte, amb dues crugies de 6 metres de llum separades per columnes de ferro colat, i doble il·luminació.[11]
El 1847, Ferran i Arnau hi van fer instal·lar una màquina de vapor de 40 CV,[12] on el 19 de juny del 1848 es va produir una fuita a la caldera, que va provocar la mort del fogoner i un altre operari a causa de les cremades.[13][14] El 31 d'octubre del 1849 s'hi va calar foc en unes bales de cotó, però l'incendi es va poder controlar sense conseqüències greus.[15]
El 14 de juliol del 1854, en plena vaga de les selfactines, la fàbrica fou assaltada i incendiada[16] i Arnau hi perdé la vida defensant-la.[17] Uns mesos després, la runa encara bloquejava el pas al carrer de Berenguer el Vell, la qual cosa motivà una queixa per part de la veïna Rosés i Cia: «Rosés y Compª propietarios del edificio fabrica situado en la calle de Berenguer el viejo, a V.E. exponen: Que hace más de cuatro meses, que se halla obstruido el paso de aquella calle por los escombros procedentes del desplome de la fabrica de los SS Arnau y Compª, habiendo quedado en pié un gran trozo de pared, que está continuamente amenazando ruína [...]»[18][19]
Finalment, en el solar de les «quadres» i una parcel·la adjacent de 10.839 pams quadrats establerta també per Sabadell a Ferran i Arnau,[20] s'hi construïren nous edificis d'habitatges (núms. 4,[21] 6,[22] 8 i 10[23] del carrer de Berenguer el Vell), actualment substituïts per noves construccions amb façana al Paral·lel.
Referències[modifica]
- ↑ «Barcelona. Plànol del terreny propietat de Rafael Sabadell al carrer de Trentaclaus, el qual sol·licita permís a l'Ajuntament per obrir-hi carrers de 24 pams d'amplada». AHCB, 30-11-1835.
- ↑ AHCB, C.XIV Obreria C-136, 1-5-1837.
- ↑ Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019.
- ↑ AHPB, notari Joan Prats, manual 1.216/50, f. 49-52, 8-1-1845.
- ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 240.
- ↑ El Diluvio. Diario político de avisos, noticias y decretos (edición mañana), 29-10-1880, p. 3538.
- ↑ Guía general de Barcelona, 1849, p. 382.
- ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 54.
- ↑ Fuster Sobrequés, Joan. Barcelona a la dècada moderada (1843-1854). El projecte industrialista en la construcció de l'estat centralista. Universitat Pompeu Fabra (tesi doctoral), 2004, p. 518.
- ↑ Guía general de Barcelona, 1849, p. 392.
- ↑ Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019, p. 496.
- ↑ Diario de las Sesiones del Congreso de los Diputados, 1849, p. 846.
- ↑ Diario de Barcelona, 20-6-1848, p. 2859.
- ↑ Diario de Barcelona, 21-6-1848, p. 2875.
- ↑ Rovira i Trias, Antoni. Tratado de la extinción de incendios, 1856, p. 248.
- ↑ Rovira i Trias, Antoni. Tratado de la extinción de incendios, 1856, p. 265-266.
- ↑ Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019, p. 555.
- ↑ AHCB, C.XIV Obreria C-140, 04 i 08-12-1854.
- ↑ Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019, p. 556.
- ↑ AHPB, notari Joan Prats, manual 1.216/50, f. 203-206, 18-04-1845.
- ↑ «José Vilar. Ramon Berenguer el Vell 4». Q127 Foment 48/1857. AMCB.
- ↑ «Marqués del Castillo de Torrente. Ramon Berenguer el Vell». Q127 Foment 27/1858. AMCB.
- ↑ «Berenguer el Vell cantonada Cid i a la muralla. Permís a Jose Martorell per edificar una casa». Q127 Foment 7/1859. AMCB.
Bibliografia[modifica]
- Artigues i Vidal, Jaume; Mas i Palahí, Francesc. El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807/1808-1856, 2019. ISBN 978-84-9156-216-0.