Facultat de Matemàtiques i Informàtica (UB)
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Edifici històric | |
Lema | Libertas Perfundet Omnia Luce |
---|---|
Activitat | |
Estudis oferts | Grau en Matemàtiques, grau en Enginyeria Informàtica, doble grau en Matemàtiques i Enginyeria Informàtica, doble grau en Matemàtiques i Física i doble grau de Matemàtiques i Administració i Direcció d'Empreses |
Governança corporativa | |
Seu |
|
Deganat | Oriol Pujol i Vila |
Depèn de | Universitat de Barcelona |
Campus | Campus d'Humanitats |
Indicador econòmic | |
Finançament | Públic |
Finançador | Generalitat de Catalunya |
Lloc web | mat.ub.edu |
La Facultat de Matemàtiques i Informàtica de la Universitat de Barcelona, situada a l'Edifici Històric, acull dos graus (Matemàtiques i Enginyeria Informàtica), tres dobles graus (Matemàtiques i Enginyeria Informàtica; Matemàtiques i Física i Matemàtiques i Administració i Direcció d'Empreses), a banda de cinc màsters, tres programes de doctorat i diversos postgraus.[1]
La Facultat acull uns cent vint professors i més de mil cent alumnes. Durant el curs 2021-2022 s'hi van titular 202 alumnes de grau i 34 de màsters.[2]
La Facultat està fortament vinculada a l'Institut de Matemàtica i la Barcelona Graduate School of Mathematics.
Història
[modifica]La Facultat de Matemàtiques com a tal va néixer l'any 1974, arran de la divisió de l’antiga Facultat de Ciències (1957-73) en cinc facultats: Física, Química, Geologia, Biologia i Matemàtiques i ha estat sempre situada a l’Edifici Històric, al voltant de l’anomenat Pati de Ciències. Des de la reforma de 2003, la Facultat s’organitzava en tres departaments: el Departament d’Àlgebra i Geometria, el Departament de Matemàtica Aplicada i Anàlisi i el Departament de Probabilitat, Lògica i Estadística.[3] A partir de 2015, arran de les reformes de les estructures universitàries de la Universitat de Barcelona, impulsada per l'equip rectoral de Dídac Ramírez i Sarrió, els tres departaments s'unifiquen i neix el Departament de Matemàtiques i Informàtica.[4]
El març de 2023, la Universitat, l'Ajuntament i la Generalitat van signar un protocol, conegut com a projecte MIES,[5] que preveu, entre altres coses, el trasllat de la Facultat a un nou edifici de futura construcció al Campus Diagonal.[6][7]
- Pilar Bayer i Isant
- Eduard Casas Alvero
- Joan Cerdà Martín
- José María Giral Silio
- Irene LLerena Rodríguez
- Joaquín Ortega Aramburu
- Josep Pla i Carrera
- Carles Simó i Torres
- Manuel Tort Pinilla
Professorat cèlebre
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «Facultat de Matemàtiques i Informàtica». [Consulta: 22 gener 2024].
- ↑ Universitat de Barcelona La Universitat de Barcelona en xifres. Octubre de 2023, 23-01-2024, pàg. 5.
- ↑ «Departament de Matemàtiques i Informàtica». [Consulta: 23 gener 2024].
- ↑ «Aprovació dels expedients de creació, modificació, fusió i supressió de departaments (inclosa la UFR de Treball Social) que en aplicació de l'acord del Consell de Govern, de 20 d'abril de 2015, donen compliment a la concreció del nou mapa departamental de la Universitat». Universitat de Barcelona. [Consulta: 23 gener 2024].
- ↑ «Gran impuls a les infraestructures de ciència i recerca de la UB». Universitat de Barcelona, 20-03-2023. [Consulta: 7 febrer 2024].
- ↑ Periódico, El. «La UB tindrà una nova facultat de Matemàtiques i un nou edifici d’investigació sanitària», 20-03-2023. [Consulta: 7 febrer 2024].
- ↑ «El Govern col·labora amb la UB per impulsar un projecte estratègic per a la recerca i el talent en l'àmbit de les matemàtiques, informàtica, economia i salut». Generalitat de Catalunya, 20-03-2023. [Consulta: 7 febrer 2024].
- ↑ «Professors Honorífics Emèrits». Departament de Matemàtiques i Informàtica. [Consulta: 23 gener 2024].