Faisà crestat de Borneo
| Lophura ignita | |
|---|---|
| Estat de conservació | |
| UICN | vulnerable |
| Dades | |
| Cries | 5,7 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Galliformes |
| Família | Phasianidae |
| Gènere | Lophura |
| Espècie | Lophura ignita (Shaw, 1797) Lophura ignita |
El faisà crestat de Borneo[1] (Lophura ignita) és una espècie d'ocell de la família dels fasiànids (Phasianidae), que habita la selva de les planes de Borneo.[2][3]
Descripció
[modifica]Els mascles fan fins a 70 cm de llarg amb una cresta fosca semblant a la d'un paó, plomatge negre blavós, dors marró vermellós, plomes exteriors de la cua negres, iris vermell i pell facial blava nua. La femella és de color marró amb cresta curta, pell facial blava i taques blanques i negres a la part inferior.[4]
Distribució
[modifica]El faisà crestat de Borneo s'estén a l'est de Malàisia, Kalimantan, Indonèsia i Brunei. A principis del segle actual encara era localment comú a Sabah i Kalimantan, i es pot trobar en plantacions de palma d'alt valor de conservació, així com en la resta de boscos però se sospita que s'ha tornat considerablement més rara a causa de l'alta pressió per la caça, així com de la considerable pèrdua i degradació de l'hàbitat.[5]
Taxonomia
[modifica]En un inici, el faisà crestat de Malàsia (Lophura rufa) es considerava una subespècie del faisà crestat de Borneo (Lophura ignita rufa)[6] però en funció de diferències substancials en el plomatge la majoria d'autoritat taxonòmiques els van separar en espècies de ple dret.[7][8][9][10]
Es reconeixen dues subespècies:[10]
Hi ha dues subespècies; la subespècie de Borneo i l'illa de Bangka,
- L. i. ignita (Shaw, G 1798) - península Malaia i nord i centre de Sumatra.
- L. i. nobilis (Sclater, 1863) - nord de Borneo.
Avibase i l'ITIS consideren una tercera subespècie, L . i. macartneyi (Temminck, 1813)[11][12] del sud-est de Sumatra però la majoria consideren que en realitat és com un eixam híbrid entre ignite i rufa.[13]
Referències
[modifica]- ↑ «Faisà crestat de Borneo». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 21 maig 2025].(català)
- ↑ del Hoyo, Josep. All the birds of the world (en anglès). Barcelona: Lynx editions, 2020, p. 65. ISBN 978-84-16728-37-4.
- ↑ «2024 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 21 maig 2025].
- ↑ «faisà crestat de Borneo». eBird. [Consulta: 21 maig 2025].
- ↑ «Bornean Crested Fireback Lophura Ignita Species» (en anglès). Birdlife International. [Consulta: 21 maig 2025].
- ↑ Monroe, Burt L.; Sibley, Charles G. A World Checklist of Birds (en anglès). Yale University Press, 1997-02-27, p. 10. ISBN 978-0-300-07083-5.
- ↑ «BirdLife DataZone: Lophura» (en anglès). [Consulta: 21 maig 2025].
- ↑ «Handbook of the Birds of the World and BirdLife International v9» (en anglès). HBW and BirdLife International, 2024. [Consulta: 21 maig 2025].
- ↑ Kirwan, Guy M.; del Hoyo, Josep; McGowan, Philip J. K.; Collar, Nigel; Christie, David. Malayan Crested Fireback (Lophura rufa) (en anglès). Cornell Lab of Ornithology, 2022-10-25. DOI 10.2173/bow.crefir3.01.
- 1 2 Gill, Frank; Donsker, David. «Pheasants, partridges, francolins – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.1, 20 febrer 2025. [Consulta: 21 maig 2025].
- ↑ «Lophura ignita macartneyi (Bornean Fireback (macartneyi))». Avibase. [Consulta: 21 maig 2025].
- ↑ «Report: Lophura ignita» (en anglès). ITIS. [Consulta: 21 maig 2025].
- ↑ «Proposed Splits/Lumps – IOC World Bird List 13.1». [Consulta: 21 maig 2025].