Falzia glandulosa
Asplenium petrarchae  | |
|---|---|
 | |
| Taxonomia | |
| Regne | Plantae |
| Classe | Polypodiopsida |
| Ordre | Polypodiales |
| Família | Aspleniaceae |
| Gènere | Asplenium |
| Espècie | Asplenium petrarchae DC., 1815 Asplenium petrarchae |
.svg){kind=icon}
La falzia glandulosa[1] (Asplenium petrarchae) és una espècie de falguera de la família Aspleniaceae present als Països Catalans.[2]
Característiques
[modifica]És una falguera menuda i d'aspecte fràgil, amb les fulles densament pubescent-glandulars amb una longitud d'entre 5 i 14 cm. El pecíol és més curt que la fulla, d'un color marró fosc i brillant. El raquis també és del mateix color a la part inferior, però és verd al capdamunt. Té entre 5 i 15 parells de folíols rofundament dividits. Aquests caràcters han de permetre diferenciar.la d'Asplenium trichomanes, una espècie força semblant. Els sorus es disposen al llarg de la línia central de les fulles, subel·líptiques i confluents en la maduresa.[3]
Subespècies
[modifica]Segons el criteri de Plants of the World Online, té dues subespècies: una diploide, Asplenium petrarchae ssp. bivalens amb un nombre cromosòmic de 2n = 72 i una autotetraploide per duplicació espontània del seu genoma, Asplenium petrarchae ssp. petrarchae, molt més abundants que les subespècies bivalents. La seva dotació genòmica és 4n = 144 cromosomes.[4]
Antigament, segons el criteri de la Flora dels Països Catalans contenia una altra subespècie, Asplenium petrarchae ssp. majoricum que avui en dia és considerada majoritàriament com una espècie diferent (Asplenium majoricum)[3]
Història natural
[modifica]Esporula gairebé tot l'any. Viu entre les pedres dels murs de les terrasses i en les esquerdes de les roques de pedra calcària. Li agrada la llum i suporta un parell d'hores de sol directe de forma tangencial a les primeres i darreres hores del dia. No suporta la pluja directa sobre les fulles, preferint que la humitat de l'aigua de pluja arribi a les seves arrels per filtració a través del sòl amarat. En general creix bé dins de les esquerdes de les roques i entre les pedres dels murs de les terrasses, on hi cau la pluja. Tot i que suporta llargs períodes de sequera, els mesos més secs i calorosos d'estiu entra en estivació, deshidratant les seves fulles, que aparentment semblen mortes. Amb les primeres pluges de tardor les fulles seques es rehidraten i tornen a ser verdes ràpidament.
Referències
[modifica]- ↑ «Cercaterm | TERMCAT». [Consulta: 24 setembre 2022].
- ↑ «Asplenium petrarchae (Guérin) D.C.». [Consulta: 24 setembre 2022].
- 1 2 Oriol de Bolòs i Josep Vigo. Flora dels Països Catalans. Barcelona: Ed. Barcino, 1995, p. Vol.I, pàg.182. ISBN 84-7226-592-7 (Vol. I).
- ↑ Ormonde, João H. «Asplenium» (en castellà). Flora Iberica. [Consulta: 18 març 2025].
Enllaços externs
[modifica]
- «Asplenium». [Consulta: 22 febrer 2015]. «Inclou diverses fotografies de varietats d'aquesta espècie»
- http://herbarivirtual.uib.es/eng-uib/especie/6209.html