Far de Tossa

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Far de Tossa
FAR DE TOSSA - IB-133.JPG
Dades
TipusFar Modifica el valor a Wikidata
Creació1919 Modifica el valor a Wikidata
ConstruccióXX Inici, XX Final
Característiques
Estil arquitectònicObra popular
Mesura11 (alçària) m
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaComarques gironines
ComarcaSelva
MunicipiTossa de Mar Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióVila Vella. Tossa de Mar (Selva)
 41° 42′ 56″ N, 2° 56′ 02″ E / 41.71556°N,2.93397°E / 41.71556; 2.93397Coord.: 41° 42′ 56″ N, 2° 56′ 02″ E / 41.71556°N,2.93397°E / 41.71556; 2.93397
IPA
IdentificadorIPAC: 33520

El far de Tossa és un far del municipi de Tossa de Mar (Selva). El far de Tossa està emplaçat a la punta més alta del cap de Tossa, després de superar les muralles medievals de la població, en un lloc privilegiat per la seva panoràmica, situat a 60 metres sobre el nivell del mar. L'alçada de la torre té 11 metres sobre el nivell de l'emplaçament.[1] Forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Descripció[modifica]

L'edifici del far

El far es tracta d'un edifici de planta quadrangular, de 15 metres de costat, pintat de blanc amb franges grises. Com quasi tots té un terrat pla circumdat per un petit mur.[1] La construcció alberga a l'interior el centre d'interpretació dels fars de la Mediterrània. Es tracta d'un projecte cofinançat per la Unió europea, segons document únic de programació per a la zona objectiu 2 de Catalunya (2000-2006).[1] Del seu centre geomètric s'alça una petita torre quadrada de 4 x 4 m. il·luminada per una finestra i coronada per la seva cornisa, la balconada de ferro, una torrassa cilíndrica i la llanterna. La llanterna és de planta cilíndrica o esfèrica, composta de muntants verticals i d'1,80 m de diàmetre.[1]

Història[modifica]

Far del castell[modifica]

Seguint l'ordre cronològic i raonable, la primera construcció física que es va erigir en l'emplaçament on avui en dia trobem el Far va ser el Castell de Tossa de Mar. Ubicat damunt d'un promontori, el castell controlava un ampli territori, defensant la vila dels atacs tant per mar com per terra. A més, gaudia d'una defensa natural excel·lent, ja que estava protegit, per la banda de migdia, per un penya-segat difícil de superar, mentre el vessant de nord-oest, d'esquena al mar, permetia l'emplaçament de la nova població.[1]

El castell va ser fundat l'any 1186, quan l'abat Ramon de Berga, de Santa Maria de Ripoll, concedí una carta de poblament a Tossa, alhora que preveia la construcció d'un recinte fortificat (castellum). El castell s'havia d'alçar al lloc dit "mont Guardí", on segurament, hi devia haver una torre de guaita més antiga. S'establí també que els habitants pobladors del castell havien de tenir dins, a la zona closa pels valls, una casa petita, i fora la casa principal. És molt remarcable el fet que s'estableixen les mides que han de tenir les cases: 4 braces d'ample i 6 braces de llarg (és a dir uns 8,40 metres per uns 12,60 m.).[1]

Tanmateix en el document, és a dir la carta de poblament, no queda prou clar què era considerat el castell què era tancat entre valls i com eren protegides les cases foranes. En el document s'establí en canvi, que calia arribar a un acord entre els homes i el monestir en relació am la guarda del castell.[1] El castell es va començar a alçar tot seguit la carta de poblament o, a tot estirar, pocs anys després: entre 1186 i els anys que romanien del segle XII. Segons consta en una reial cèdula de 1784, el castell encimbellat ja existia o s'estava construint el 1189.[1]

El far, damunt el cap de Tossa; a l'esquerra, la torre des Codolar i la muralla de la Vila Vella

Una primera testimoniança documental del castell, es remunta al 1241 en relació a la concessió feta per Jaume I a favor dels homes de Llagostera, Caldes de Malavella i Santa Seclina de pasturar porcs als boscos de Tossa. En el 1265, Ermessenda de Portella, establí al mont Guardí un cos de terra per a edificar una casa i ho feu com lloctinent del castell i vila de Tossa. El 19 de juny de 1285, durant l0intent d'invasió de Catalunya per part de les tropes de Felip l'Ardit, un vaixell francès assaltà, enderrocà i cremà, junt a monestirs, viles i castells del litoral, des de Roses a Palafolls, també la població de Tossa. Tretze dies abans de la destrucció, el rei Pere havia enviat una carta al seu batlle de Caldes de Malavella ordenant-li de lliurar el castell a Guillem Vidal, batlle de Tossa, i de no compel·lir els pobladors, els quals havien d'atendre, fortificar i defensar el castell.[1]

Del control de l'administració de castell s'ocupaven tres personatges: per una banda, tenim un "castlà" el qual vivia en el castell; mentre que per l'altra, dos batlles; un dedicat a l'administració de la justícia i l'altra, de sac, que es dedicava a recollir les imposicions senyorials. L'any 1362, Guillem de Riera era "caslanus de Tursa", per la qual cosa rebia cada any cinc lliures de moneda barcelonina i tenia el dret de bada i de pesca,[1]

Gràcies a l'inventari dels béns del difunt Pere Riera, batlle natural i sac de Tossa, realitzat el 19 d'octubre de 1606, sabem com estava projectat i estructurat el castell en aquestes dates. En la planta baixa hi havia la sala d'entrada amb armes blanques i de foc. Aquesta sala era la peça més gran, important i representativa del castell. Seguia la cuina, el graner, l'estable, el celler i una cambra amb una llar de foc. Al primer pis quatre cambres, de les quals una nova i una altra situada damunt l'estable i un rebost,. Al terrat dues cambres més. Era, doncs, un edifici de dimensions reduïdes. Tanmateix es desconeix l'aspecte exterior del castell: només se sap que hi havia una torre i una finestra sobre el portal d'entrada. Al seu interior només s'hi podia accedir per mitjà d'un pont que salvava un fossat de protecció.[1]

El castell situat al cim del mont Guardí va sofrir, en el transcurs dels segles, reformes, restauracions i moment d'abandó. Ja a mitjan segle XVI l'abat Climent Mai signà un acord amb el castlà Joan Lluí Riera per la reedificació. Posteriorment en un moment històric determinat, el castell va ser reconvertit en el molí de vent. Finalment el 1917, va ser enderrocat el molí i les ruïnes vivents del castell i al seu lloc es construí l'actual far.[1]

El nou far[modifica]

El nou pla de senyalització aprovat el 1904 indicava la necessitat de construir un nou far entre Calella i Palamós. Tot i que la primera opció era la punta de Sant Telm de Sant Feliu de Guíxols, l'emplaçament final va ser el cap de Tossa, ja que era el punt costaner que sortia més entre els fars ja existents, i perquè els altres dos …–punta de St. Telm a St. Feliu de Guíxols i la desembocadura de la Tordera a Blanes– quedaven massa propers als de Calella i Palamós.[1]

El cap de Tossa reunia les condicions òptimes per a la resolució del problema plantejat, que era l'existència de punts foscos entre els fars de Calella i Palamós. Amb la seva construcció, únicament s'havia d'enderrocar una petita fortificació d'origen medieval reconvertida en època moderna en molí de vent, l'estat de la qual era ruïnós a inicis del segle XX.[1]

Detall de la llanterna

Al projecte inicial de construcció del far va ser necessari afegir-hi un altre projecte adjunt, el de la carretera d'accés, per tal de facilitar-ne l'edificació i reduir costos en la seva construcció. El projecte inicial d'aquesta carretera es va traçar seguint el carrer Major, la qual cosa suposava rebentar el Portal de la Vila Vella, no es va portar finalment a terme. I no perquè l'interès per la conservació del patrimoni històric i artístic fos un element de pes, sinó per una qüestió social. I és que amb la construcció de la nova carretera moltes famílies humils de pescadors quedarien sense habitatge si s'executava aquest projecte.[1]

L'aprovació definitiva d'aquest emplaçament -el cap de Tossa- es va donar el 5 de novembre de 1912. El 9 de juny de 1913 es presentava el projecte del far del cap de Tossa i el camí de servei per l'enginyer José March Docet. Aquest projecte presentava un pressupost amb un import de contracta de 77.100'53 pessetes. Malgrat aquesta aprovació, l'impuls definitiu per a l'inici de les obres va trigar un any a arribar.[1]

Tanmateix, tot i disposar d'una partida de 16.000 pessetes per iniciar les obres del far, aquestes es van demorar en el temps, perquè encara no s'havia aprovat el projecte del camí d'accés, el qual va ser aprovat definitivament el 6 d'agost de 1915. en el context de la construcció de la carretera, es va procedir al reforçament del pany de muralla paral·lel a l'Església Vella de Sant Vicenç.[1]

Finalment l'acabament d eles obres de la carretera va suposar la represa de les obres del far. L'habitatge i la torre es van acabar de construir a mitjan 1916. L'arribada de l'òptica del far, construïda per la casa "Chance Brothers" de Londres, es va endarrerir a causa de la Primera Guerra Mundial, que d'aquesta manera tornava a incidir sobre el desenvolupament de les obres del far de Tossa. La llanterna, el basament i la màquina de rotació del far, van ser construïts a València en els tallers de "La Maquinista Valenciana" i van arribar per ferrocarril a l'estació de Blanes i foren muntats l'estiu de 1917.[1]

Inauguració i reformes[modifica]

La inauguració del far de Tossa va tenir lloc el dimecres 29 d'agost de 1917. el 31 d'agost es va signar l'acta de recepció de les obres del muntatge del basament, la màquina de rotació, l'aparell òptic i la llanterna, amb la qual cosa es va posar punt final a la construcció del far del cap de Tossa.[1] Quan es va inaugurar el far funcionava amb un llum de gasolina. El 1922 es va canviar el sistema amb la introducció de gas acetilè, produït per carbur de calci mitjançant un gasogen, i no va ser fins a l'abril de 1929 que s'hi va instal·lar l'electricitat. El 8 de febrer de 1936 s0h va posar el telèfon.[1]

L'esclat de la Guerra Civil va suposar que des de l'1 d'octubre de 1936 i fins al juny de 1939 hi hagués una posta de guàrdia militar a dalt del far. El far no va tornar a il·luminar permanentment la foscor de la nit fins al 5 de març de 1939.[1]

Al llarg d'aquests anys l'edifici ha patit diverses reformes per raons tècniques i d'utilitat. El 1946 es va construir un lavabo a l'interior de l'edifici. El 1967 es va executar un projecte de reformes en el camí, l'edifici i la torre del far de Tossa, redactat per Carlos Garau Sagristá, enginyer de la Jefatura Regional de Costas de Cataluña, per un valor de contracta d'1.194.075,08 pessetes. A més del camí, les obres van consistir a afegir un altre cos a la part davantera, habitatge conegut com el de l'ajudant d'obres públiques o del suplent, així com un garatge que va suposar la desaparició del reixat esquerre. Així mateix, es va aplanar un petit turó al sector nord, es va ampliar la zona enjardinada i es va fer un nou tancat al recinte. El 1975 es van fer millores en el sistema de rotació del far. A principis de l'any 1980 es va reformar la torre del far, es van canviar la llanterna, el grup electrogen i altres aparells tècnics, i es van rebaixar els sostres de l'interior de l'habitatge. El 1991 es va fer una profunda remodelació de l'interior de l'habitatge principal per tal de facilitar-ne l'habitabilitat.[1]

Per la seva banda, la carretera va ser totalment empedrada el 1967 coincidint amb les obres de l'habitatge i a finals de 1998 s'hi va fer la il·luminació actual.[1]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Far de Tossa
  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 1,17 1,18 1,19 1,20 1,21 1,22 «Far de Tossa». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 8 octubre 2014].