Farmàcia Joaquim Cases
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Botiga  | |||
| Part de | Ciutat Vella | |||
| Construcció | 1864 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | modernisme | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) | |||
| Localització | Plaça de la Llana, 11 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Data | 2016 | |||
| Id. IPAC | 42876 | |||
La Farmàcia Joaquim Cases és un edifici modernista de Barcelona protegit com a Bé Cultural d'Interès Local.
Descripció[modifica]
Establiment situat a la cantonada de la plaça de la Llana i el carrer Cordoners, amb un portal afrontat a cada carrer. Destaca de la façana el moble de fusta aplacat que ocupa tota la superfície de la botiga donant lloc als dos accessos amb la mateixa estructura: fusteria amb una porta vidriera central i dos laterals amb porticons plegables. A sobre hi ha una llinda contínua també de fusta amb la paraula "farmàcia" a cada façana i a la cantonada el nom del farmacèutic i la reproducció d'algunes de les medalles atorgades.[1]
Pel que fa a l'interior, es conserva gairebé tota la decoració modernista projectada el 1910 amb vidres gravats a l'àcid amb motius florals, mobles de prestatges amb treball d'ebenisteria presentant línies corbes i motius florals. Conserva també el moble del taulell amb una mampara que separava la clientela dels dependents i la part baixa decorada amb fulles d'acant i roses. La farmàcia, a més, té un col·lecció de pots per a conservar-hi herbes datats de més de 150 anys. Segons Carme Cornet, aquesta ceràmica seria feta pel terrissaire Fèlix Montfort. El paviment està compost per un mosaic hidràulic que segueix un model amb motius geomètrics i florals.[1]
Història[modifica]
La primera referència documental de la farmàcia data del 1857 a una guia comercial anomenada El Consultor on diu que la farmàcia estava a mans de Josep Saló. Posteriorment, el 1864 Teodor Aviñó i Boix va comprar l'establiment, però també trobem referències amb el nom de Teixidor. La seva filla es va casar amb Josep Cases i Valls, secretari de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques que també va escriure i va rebre algunes medalles pels seus treballs. Durant aquesta època els seus preparats tenien molta anomenada per la gent del barri i es van comercialitzar arreu del país i a Amèrica. Va inventar l'anomenada solució Cases, un reconstituent per a múltiples malalties o dolors.[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Farmàcia Joaquim Cases». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 3 desembre 2017].