Federació Francesa d'Escacs
| Dades | |
|---|---|
| Nom curt | FFE  |
| Tipus | federació esportiva |
| Indústria | activitats dels clubs esportius |
| Forma jurídica | associació declarada |
| Creació | 1921 |
| Activitat | |
| Esport | escacs |
| Membre de | European Chess Union |
| Governança corporativa | |
| Seu | |
| Presidència | Bachar Kouatly (2016–2020) Yves Marek (2020–2021) Éloi Relange (2021–) |
| Lloc web | echecs.asso.fr |
   | |
La Federació Francesa d'Escacs (FFE) és una federació esportiva que té com a objectiu promoure, controlar i dirigir la pràctica dels escacs al territori francès. Afiliada a la Federació Internacional d'Escacs, la FFE organitza cada any campionats francesos de nombroses categories.
Històric[modifica]
Es va fundar la Federació Francesa d'Escacs el 19 de març de 1921 a l'empara la llei de l'1 juliol de 1901 (declaració a la Prefectura del 20 de maig de 1921).[1]
La FFE va ser reconeguda com a federació esportiva el 19 de gener de 2000;[2] ja comptava amb l'acreditació juvenil i d'educació popular.
L'1 setembre de 2006, el grup BNP Paribas esdevingué soci oficial de la FFE.[3] L'any 2015 BNP Paribas va decidir no renovar aquesta associació, que finalitzà el 31 de desembre de 2016.[4]
L'any 2007, la FFE va signar un conveni amb el Ministeri d'Educació Nacional per un període de 3 anys, renovat l'any 2011.[5][6]
Presidents de la FFE[modifica]
- Henri Delaire (1921-1922)
- Fernand Gavarry (1922-1929)
- Léon Tauber (1929-1932)
- Pierre Biscay (1932-1955)
- Marcel Berman (1955-1958)
- Jean Stevenot (1958-1960)
- Paul Garret (1960-1962)
- Pierre Augeix (1962-1970)
- Fernand Supper - Raoul Bertolo (1970-1976)
- Jacques Lambert (1976-1987)
- Raoul Bertolo (1987-1989)
- Jean-Claude Loubatière (1989-2004)
- Georges Beck (2004) ad interim
- Jean Bertrand (2004-2005) ad interim
- Jean-Claude Moingt (2005-2011) [7]
- Henri Carvallo (2011-2013)
- Diego Salazar (2013-2016) [8]
- Didier Fretel (26 de març - 23 d'abril de 2016) ad interim,[9][10]
- Stéphane Escafre (23 d'abril de 2016-desembre de 2016) ad interim,[11][12]
- Bachar Kouatly (10 de desembre de 2016-desembre de 2020).[13]
- Yves Marek ad interim
- Éloi Relange (abril 2021-)
Notes i referències[modifica]
- ↑ François-Gabriel Roussel et Madeleine Jeliazkova-Rousse. Dans le labyrinthe des réalités. Éditions L'Harmattan, 2012, p. 109. ISBN 978-2-296-99260-3.
- ↑ Arrêté du 19 janvier 2000 du ministre chargé des Sports (Bulletin officiel du ministère de la jeunesse et des sports du 29 février 2000)
- ↑ Calvin Alexandre. «BNP Paribas fête ses 5 ans de partenariat avec la FFE avec des avantages pour les licenciés de moins de 30 ans». http://www.comparabanques.fr, 29 décembre 2011. [Consulta: 12 gener 2014].
- ↑ «Bnp Paribas met fin à son partenariat avec la FFE». http://www.corse-echecs.com, 23 juin 2015. [Consulta: 29 juillet 2016].
- ↑ Ministère de l'Éducation nationale. «Convention-cadre entre le MENESR et la Fédération française des échecs». http://www.education.gouv.fr, 15 février 2007. [Consulta: 12 gener 2014].
- ↑ «Convention cadre» (pdf). http://www.echecs.asso.fr, 31-01-2011. [Consulta: 29 juillet 2016].
- ↑ «interview de Jean-Claude Moingt». http://www.chess-and-strategy.com, 06-10-2014. [Consulta: 28 octubre 2018].
- ↑ Europe Échecs. «Résultat de l'élection FFE». http://www.europe-echecs.com, 2 avril 2013. [Consulta: 12 gener 2014].
- ↑ «Procès-verbal de l'Assemblée Générale du 26 mars 2016 (page 18)». Fédération Française des Échecs. [Consulta: 17 avril 2019].
- ↑ «Communiqué de la Fédération Française des Échecs». http://www.echecs.asso.fr, 31-03-2016. [Consulta: 29 juillet 2016].
- ↑ «RELEVE DE DECISIONS du Comité Directeur de la Fédération Française des Échecs - Paris – 23 avril 2016». Fédération Française des Échecs, 03-05-2016. [Consulta: 17 avril 2019].
- ↑ «Communiqué FFE». Fédération Française des Échecs, 24 avril 2016. [Consulta: 29 juillet 2016].
- ↑ «Bachar Kouatly, Président de la FFE». FFE, 10 décembre 2016.
Bibliografia[modifica]
- Georges Bertola «La FFE dans le rétroviseur». Europe Échecs. Promotion Jeux de L'Esprit [París], 667, juillet-août 2016, pàg. 37-40. ISSN: 0014-2794 [Consulta: 1r maig 2018].