Ferdinand Münz

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaFerdinand Münz
Biografia
Naixement23 juny 1888 Modifica el valor a Wikidata
Cracòvia (Polònia) Modifica el valor a Wikidata
Mort16 agost 1969 Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
Glashütten (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Viena Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióquímic Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
14 febrer 1945-18 febrer 1945Transport XII/10 from Frankfurt am Main,Frankfurt a. Main (Wiesbaden),Hesse-Nassau,Germany to Theresienstadt,Ghetto,Czechoslovakia on 14/02/1945 (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Ferdinand Münz (1888-1969) fou un químic austríac que va sintetitzar l'EDTA (àcid etilendiamintetraacètic) per primer cop el 1935 a IG Farben. El va patentar a Alemanya (anònimament, segurament per evitar discriminació pels seus orígens jueus[1]) i als Estats Units [2] (amb el seu nom), amb la intenció de produir un substitut de l'àcid cítric, per reduir la dependència del govern alemany dels productes químics d'importació. Münz va notar que l'àcid aminocarboxílic actuava molt millor com a agent quelant que l'àcid cítric i va deduir que un àcid poliaminocarboxílic seria ideal, portant-lo a sintetitzar l'EDTA.[3] Actualment l'EDTA és un dels compostos químics més utilitzats en la indústria.

El 1945 va treballar amb el futur Premi Nobel Kurt Alder (1902-1958). Junts van publicar un article sobre la síntesi de diens el 1949.[4]

Referències[modifica]

  1. «The Austrian Scientist Time Forgot Because He Was a Jew» (en anglès). [Consulta: 1r abril 2018].
  2. Ferdinand Münz, US Polyamino carboxylic acids and process of making same 2130505
  3. Paolieri, Matteo «Ferdinand Münz: EDTA and 40 years of inventions». Bull. Hist. Chem.. ACS, 42, 2, desembre 2017, pàg. 133–140.
  4. Münz, Ferdinand; Alder, Kurt «Diensynthese und substituierende Addition beim Divinyl-methan-typus Addition von Maleinsäure-anhydrid an Pentadien-1,4 und an 1,4-Dihydro-benzol». Justus Liebigs Ann. Chem., 565, 1949, pàg. 126–135.