Fernando Codá Marques

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaFernando Codá Marques

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement8 octubre 1979 Modifica el valor a Wikidata (44 anys)
São Carlos (Brasil) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Cornell
Instituto Nacional de Matemática Pura e Aplicada Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiJosé Fernando Escobar Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMatemàtiques Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorInstituto Nacional de Matemática Pura e Aplicada Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Influències
Obra
Estudiant doctoralAntoine Song (en) Tradueix, Almir Silva Santos (en) Tradueix, Sérgio Almaraz (en) Tradueix, Ivaldo Nunes (en) Tradueix, Lucas Ambrozio (en) Tradueix, Rafael Montezuma (en) Tradueix, Cristina Levina Marques (en) Tradueix, Abraão Mendes (en) Tradueix, Marco Guaraco (en) Tradueix, Jhovanny Muñoz (en) Tradueix, Pedro Gaspar (en) Tradueix, Rayssa Caju (en) Tradueix, Daniel Stern (en) Tradueix i Sidney Donato (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc webmath.princeton.edu… Modifica el valor a Wikidata

Fernando Codá Marques (São Carlos, 8 d'octubre de 1979) és un matemàtic brasiler especialista en geometria, topologia, equacions diferencials en derivades parcials i teoria de Morse. És professor a la Universitat de Princeton. El 2012, juntament amb André Neves, va demostrar la conjectura de Willmore.

Biografia[modifica]

Va néixer a São Carlos el 8 d'octubre de 1979 però es va criar a Maceió. Els seus pares eren tots dos professors d'enginyeria.[1]

Va començar a estudiar enginyeria civil a la Universitat Federal d'Alagoas el 1996, però va canviar-se a matemàtiques dos anys més tard.[2][3]

El 1999 va obtenir el seu Màster al Instituto Nacional de Matemática Pura e Aplicada (IMPA). Entre els seus professors hi havia Manfredo do Carmo i Elon Lages Lima.[4]

Seguint el consell de Manfredo, va anar cap a la Universitat de Cornell a aprendre anàlisi geomètric amb José F. Escobar per després tornar al Brasil amb aquest coneixement. Tot i el càncer que patia Escobar llavors, Fernando va anar a fer el seu doctorat amb ell.[5]

El 2001 va rebre el premi Cornell's Battig Prize per alumnes graduats per la seva "excelencia i promesa a les matemàtiques". Va obtenir el doctorat per la mateixa universitat el 2003, sota supervisió d'Escobar.[6]

Després del seu doctorat, va acceptar la posició que l'hi havia ofert l'IMPA per tornar al Brasil. Però al cap de sis mesos, Escobar va morir. Això el va deixar aïllat de la resta de comunitat, ja que el seu contacte principal era Escobar i va acabar acceptant una invitació per una estada post-doctoral d'un any a la Universitat de Stanford. Allà el va influir Richard Schoen i la seva escola de pensament sobre geometria i va conèixer André Neves, qui acabaria sent el seu principal col·laborador.[5]

Va continuar al IMPA fins al 2014. El setembre d'aquell any va anar com a catedràtic a la Universitat de Princeton.[7]

Està casat amb la també matemàtica Ana Maria Menezes de Jesus i tenen un fill de nom Pedro.[8]

Treballs matemàtics[modifica]

Problema Yamabe[modifica]

El 2009, juntament amb Richard Schoen i Markus Khuri van fer importants progressos en el problema Yamabe. Va resoldre la conjectura de Schoen sobre la compactació al problema Yamabe en varietats d'spin.[9][10]

Conjectura de Min-Oo[modifica]

A l'abril de 2010, treballant juntament amb Simon Brendle i André Neves, Marques va trobar un contra-exemple de la conjectura de la rigidesa de Min-Oo.[11]

Conjectura de Willmore[modifica]

Marques i Neves van pujar un article a ArXiv al febrer de 2012. En aquest article resolien la conjectura de Willmore fent servir la teoria min-max de Almgren–Pitts, considerada una eina antiga i abandonada.[12]

Conjectura de Freedman–He–Wang[modifica]

Al maig de 2012, en cooperació amb Ian Agol i André Neves, van publicar una solució per la conjectura de Freedman–He–Wang.[13]

Conjectura de Yau[modifica]

Al desembre de 2017, en col·laboració amb Kei Irie i André Neves van solucionar la conjectura de Yau en el cas genèric.[14]

Teoria min-max d'Almgren–Pitts[modifica]

Actualment Marques i André Neves estan treballant per estendre aquesta teoria.[15]

Premis[modifica]

  • 2012: premi TWAS.[16]
  • 2012: premi ICTP Ramanujan Prize.[17]
  • 2016: premi Oswald Veblen en Geometria juntament amb André Neves.[18]
  • 2021: Premi Fermat pels grans avenços obtinguts amb André Neves en aplicacions geomètriques del càlcul de variacions.

Referències[modifica]

  1. ↑ «Alagoano é destaque no Brasil e no exterior « Agência de Notícias Ciênci@lagoas» (en portuguès brasiler). Arxivat de l'original el 2014-08-08. [Consulta: 30 juliol 2018].
  2. ↑ «Fernando Codá relata os desafios da rotina de trabalho de um matemático» (en portuguès brasiler). redeglobo.globo.com.
  3. ↑ «Revista Turismo e Negócios - Pesquisador alagoano é destaque internacional». Arxivat de l'original el 2018-07-30. [Consulta: 30 juliol 2018].
  4. ↑ «Alagoas vira referência em formação de matemáticos no País» (en portuguès brasiler). [Consulta: 30 juliol 2018].
  5. ↑ 5,0 5,1 «Senhor dos anéis | piauí_87 [revista piauí pra quem tem um clique a mais]», 08-09-2014. Arxivat de l'original el 2014-09-08. [Consulta: 30 juliol 2018].
  6. ↑ «Fernando Marques - The Mathematics Genealogy Project». [Consulta: 30 juliol 2018].
  7. ↑ «Board approves three faculty appointments» (en anglès). Princeton University.
  8. ↑ American Mathematical Society Prizes and Awards, 07-01-2016.
  9. ↑ Khuri, M. A., Marques, F. C., & Schoen, R. M. (2009). A compactness theorem for the Yamabe problem. Journal of Differential Geometry, 81(1), 143–19
  10. ↑ Marques, F. C. (2005). A priori estimates for the Yamabe problem in the non-locally conformally flat case. Journal of Differential Geometry, 71(2), 315–346
  11. ↑ Brendle, Simon; Marques, Fernando C.; Neves, Andre «Deformations of the hemisphere that increase scalar curvature» (en anglès). Inventiones mathematicae, 185, 1, 08-12-2010, pàg. 175–197. DOI: 10.1007/s00222-010-0305-4. ISSN: 0020-9910.
  12. ↑ Marques, Fernando; Neves, André «The Min-Max theory and the Willmore conjecture» (en anglès). Annals of Mathematics, 179, 2, 01-03-2014, pàg. 683–782. DOI: 10.4007/annals.2014.179.2.6. ISSN: 0003-486X.
  13. ↑ Agol, Ian; Marques, Fernando; Neves, André «Min-max theory and the energy of links» (en anglès). Journal of the American Mathematical Society, 29, 2, 2016, pàg. 561–578. DOI: 10.1090/jams/835. ISSN: 0894-0347.
  14. ↑ Irie, Kei; Marques, Fernando C.; Neves, André «Density of minimal hypersurfaces for generic metrics». arXiv:1710.10752 [math], 29-10-2017.
  15. ↑ «Interview with Fernando Codá Marques». Notices of the AMS, Febrer 2016, pàg. 142–143.
  16. ↑ «2012 TWAS Prize winners announced» (en anglès). [Consulta: 30 juliol 2018].
  17. ↑ «News: Brazilian mathematician named Ramanujan Prize winner» (en anglès). Arxivat de l'original el 2014-08-11. [Consulta: 30 juliol 2018].
  18. ↑ «American Mathematical Society» (en anglès). [Consulta: 30 juliol 2018].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fernando_Codá_Marques&oldid=32861514»