Ferran Llagostera i Coll

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Ferran Llagostera)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaFerran Llagostera i Coll
Biografia
Naixement1947 Modifica el valor a Wikidata (73/74 anys)
Sant Joan de les Abadesses (Ripollès) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióEscola de Mitjans Audiovisuals de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector de cinema, productor de cinema Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0515629 Allocine: 219169
Youtube: UCWjkPfM39DZvu7dENjXUxwQ Modifica el valor a Wikidata

Ferran Llagostera i Coll (Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, 1947) és un guionista, director i productor de cinema català.[1][2]

Biografia[modifica]

A començament dels anys 1960 es va traslladar a Barcelona, on va estudiar arts gràfiques i pintura a l'Escola Massana. Després continuà els estudis a la facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, però ho deixa per estudiar cinema a l'Escola de Mitjans Audiovisuals de Barcelona (EMAV) i a l'Escola Aixelà, alhora que col·laborava amb els grups de teatre independent Los Cátaros i Go-Go.

El 1968 va fer el curt documental La Changa a Almeria i el 1972 contactà al País Basc amb Luis Iriondo, amb qui va fer els documentals La cuenca del Urola i Atamotsak.[3] El 1974 va tornar a Barcelona treballar com a ajudant de direcció d'Ignasi F. Iquino a Chicas de alquiler. Va debutar com a director i guionista amb els curtmetratges Sant Joan de les Abadesses (1975), Onze de setembre, Sant Boi de Llobregat (1976) i La reinstauració de la Generalitat i la tornada del president Tarradellas (1977). El 1979 participà en el guió de Companys, procés a Catalunya i el 1981 va rodar el curtmetratge documental Així s'acaba la vida i comencem a sobreviure, protagonitzat per Ovidi Montllor i amb el que va guanyar el Premi de Cinematografia de la Generalitat 1982 al millor curt.[4]

El 1980 va fundar la promotora Centre Promotor de la Imatge amb Jordi Tusell i Coll, Josep Maria Forn i Ildefons Duran i el 1984 va crear el col·lectiu "Nous Directors Catalans". El 1987 va dirigir el seu primer llargmetratge Bar-Cel-Ona, basada en la novel·la El barcelonauta de Pep Albanell, i el 1989 Gran Sol, basada en la novel·la d'Ignacio Aldecoa. El 1994 va dirigir la sèrie Terranova, coproduïda amb Euskal Telebista. El 2006 dirigí per televisió Chapapote... o no, que fou nominat al premi al millor telefilm als V Premis Barcelona de Cinema. El seu darrer treball ha estat el telefilm Conte de Nadal@.cat (2010).[5]

Filmografia[modifica]

Com a director
Com a productor

Referències[modifica]

  1. Ferran Llagostera, un cineasta total al web de Josep Lorman
  2. Diccionari de directors de cinema de Catalunya Publicacions de l'UB
  3. Ferran Llagostera a Auñamendi Eusko Entziklopedia
  4. Ferran Llagostera i Coll al Diccionari del Cinema a Catalunya
  5. Ferran Llagostera roda "CONTE DE NADAL@.CAT", ccma.cat, 6 de maig de 2009