Vés al contingut

Ferran de Mallorca (vescomte d'Omelàs)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaFerran de Mallorca
Biografia
Naixement1316 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Nicòsia Modifica el valor a Wikidata
Mort1342 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (25/26 anys)
Mallorca (Balears) Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolSenyor
Baró
Vescomte Modifica el valor a Wikidata
CònjugeEsquiva de Lusignan Modifica el valor a Wikidata
FillsAlícia de Mallorca Modifica el valor a Wikidata
PareFerran de Mallorca Modifica el valor a Wikidata
GermansJaume III de Mallorca
Pagà de Mallorca
Sanç de Mallorca
Joan de Mallorca Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Ferran II de Mallorca (Nicòsia, 1316 – Mallorca, 1342) fou germanastre legítim del rei Jaume III. Fill pòstum de l'infant Ferran de Mallorca —mort a la batalla de Manolada el 1316— i d'Isabel d'Ibelin.

Ferran nasqué a Xipre i era nét del rei Jaume II de Mallorca i d'Esclarmonda de Foix. El seu pare, l'infant Ferran, havia intentat establir-se al Principat d'Acaia, a Morea, però morí en combat abans del naixement del fill. El jove príncep fou portat aviat a la cort de Nàpols, on creixé sota la tutela de la seva tia Sança de Mallorca, esposa del rei Robert I de Nàpols. La seva formació estigué tan fortament influïda pels ideals franciscans, que arribà a prendre alguns vots; i comptà amb el suport directe del papa Joan XXII.[1]

D'acord amb el testament del rei Sanç de Mallorca, Ferran fou reconegut com a hereu eventual de la corona, amb drets immediatament darrere del seu germà Jaume III. L'any 1326 aquest li concedí una renda anual de tres mil lliures, que més endavant fou substituïda pel vescomtat d'Omeladès; posteriorment, el 1337 li atorgà el lloc de Miramar i, dos anys després, la vila de Vernet.[2]

El papa Benet XII li concedí la dispensa matrimonial i, cap al 1338, Ferran es casà amb Esquiva de Lusignan, filla del rei Hug IV de Xipre, amb qui tingué almenys una filla, Alícia de Mallorca.[1][3] Amb el temps, però, la seva relació amb el sogre es deteriorà fins al punt que el 1341 fou empresonat i només pogué fugir de l'illa gràcies a la intervenció papal. Retornà sol a Mallorca, on morí l'any següent, el 1342.[1]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 Rayó Ferrer, Eusèbia. «Llinatge i vincles familiars de Jaume III». A: Jordi Maíz Chacón. Jaume III de Mallorca i el seu temps. Palma: Edicions Documenta Balear, juliol 2016, p. 98-99 (Arbre de Mar). ISBN 978-84-16163-62-5. 
  2. «Ferran de Mallorca». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: =24 setembre 2025].
  3. «Ferran de Mallorca». A: Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 5. Palma: Promomallorca, p. 263. ISBN 84-8661702-2.