Fesol de l'ull ros
El fesol de l'ull ros també conegut com a banyolí o fesol menut és una varietat de llegum típica del Baix Empordà i del Pla de l'Estany conreada des de molt antic. És un fesol petit de sabor suau i de pell fina que permet una cocció fàcil calibre petit. De tonalitat groguenca amb una taca marró al mig. D'uns cinc centímetres de llarg presenta un un ganxo menut, poc pronunciat.[1][2]
Es sembra aproximadament per Sant Ponç (11 de maig). Es recol·lecta, sobretot a mà, pels volts d'agost pel fesol tendre d'esclovellar o pel setembre si és per consumir el llegum en sec.[3]
Es comercialitza en sec i tendre a establiments especialitzats de les comarques de l'Empordà, als mercats setmanals o bé en fires.
Es consumeix preferentment en sec, però és exquisit consumit tendre. Es poden menjar bullits, amanits amb un raig d'oli i cansalada o incorporant-los en tota mena de guisats més elaborats.[4]
El fesol, com tots els llegums, és un aliment que conté principalment hidrats de carboni complexes. Alhora, és una font important de proteïnes d'un valor biològic inferior però combinat amb cereals s'obté una proteïna d'elevada qualitat. El seu contingut en fibra ajuda a millorar el restrenyiment, disminuir el risc de càncer d'origen gastrointestinal i afavorir la sacietat.[4]
Referències
- ↑ «Piràmide d'aliments de l'Empordà». web. Consell Comarcal del Baix Empordà. [Consulta: 30 març 2015].
- ↑ Calls, Albert. Sa i català. Barcelona: Ara Llibres, 2014, p. 132-133. ISBN 978-84-15642--84-8.
- ↑ «Presenten el llibre 'Productes de la terra', un inventari elaborat per la Universitat de Barcelona». Vilaweb, 7 octubre 2003 [Consulta: 9 juliol 2014]. «En el llibre hi ha 240 productes agroalimentaris "amb personalitat i denominació pròpia" agrupats en set espais geogràfics amb una història i cultura comunes respecte de l'elaboració.»
- ↑ 4,0 4,1 Fesol de l'ull ros. «Gastroteca». Consorci de Comerç, Artesania i Moda de Catalunya. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 24 juliol 2015].
