Filarca

A l'antiga Grècia, el filarca (grec antic: φύλαρχος, plural φύλαρχοι; llatí: phylarchus, phylarchi) era el nom que rebia el cap o prefecte d'una tribu (φύλη) dins un estat o ciutat que conservava l'associació tribal.

Els jonis tenien una sola divisió tribal, i els doris en tenien tres. Segons Heròdot, a Atenes hi havia deu filarques, un per cada tribu, i anteriorment, quan només hi havia quatre tribus, eren quatre filarques. Una de les seves funcions era la direcció de la cavalleria,^[1] i estaven sota el comandament de dos hiparcs, igual que els taxiarques, que manaven la infanteria i estaven subjectes a dos estrategs. Segons Èfor, els filarques eren elegits pels arconts col·lectivament, dins de cada tribu.

Aquesta institució es va mantenir durant molt de temps i exercien també funcions civils. Per exemple, en el cas de la ciutat d'Epidamne, una colònia de Corcira que era una ciutat dels doris, estava poblada per tres tribus dòriques, i tenia un govern oligàrquic. Els caps del govern eren els filarques de les tres tribus, i quan es va fer una revolució i es va passar a un govern democràtic els filarques van ser substituïts per una bulé. No se sap quants filarques hi havia, però probablement més d'un per cada tribu.^[2]

Referències

↑ «Aristote. La Constitution d'Athenes». [Consulta: 2 octubre 2018].
↑ Smit, William (ed.). «Phylarchi». A Dictionary of Greek and Roman Antiquities (1890). [Consulta: 10 desembre 2020].

[1] «Aristote. La Constitution d'Athenes». [Consulta: 2 octubre 2018].

[2] Smit, William (ed.). «Phylarchi». A Dictionary of Greek and Roman Antiquities (1890). [Consulta: 10 desembre 2020].

[1]

[2]