Font Santa (Sant Pere de Torelló)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Font Santa
Dades
TipusEdifici i balneari Modifica el valor a Wikidata
Construcciósegle xix
Característiques
Estat d'úsabandonat Modifica el valor a Wikidata
Estil arquitectònicarquitectura neoclàssica
arquitectura eclèctica Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaSant Pere de Torelló (Osona) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióCtra. Sant Pere a Torelló
Map
 42° 04′ N, 2° 17′ E / 42.06°N,2.28°E / 42.06; 2.28
Bé integrant del patrimoni cultural català
Id. IPAC23745 Modifica el valor a Wikidata

La Font Santa és un balneari abandonat de Sant Pere de Torelló (Osona) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Descripció[modifica]

Edifici de planta baixa i tres pisos. Al sector de migdia hi ha uns arcs rebaixats on es recolza un cos superior, adossat a la deu i cobert a quatre vessants. Els interiors tenen decoració de tipus neoclàssica. Al sector de tramuntana d'aquest cos, i orientat a ponent, hi ha una casa destinada als propietaris, de tipus basilical seguint línies modernistes. Al costat de la deu, i també orientada a migdia, hi ha una ermita de nau única, amb un portal d'arc rebaixat amb un òcul al damunt. Aquestes tres edificacions es troben en un estat de conservació llastimós. L'església es cremà i els sostres de les altres edificacions es van ensorrant a poc a poc. L'abandó és total.[1]

Història[modifica]

Es troba a 2 km de la vila de Sant Pere de Torelló, vers el Sud.[1]

Vers el 1840 s'estudiaren les aigües, dictaminant que eren sulfuroses, de manera que el seu propietari decidí construir-hi el balneari, vers el 1847. La font era indicada contra les malalties hepàtiques, cutànies i asmàtiques. El seu propietari era Manuel de Parrella. Actualment està en mans dels seus descendents i no en resta més que l'ombra del que fou el balneari al segle xix.[1]

A jutjar pels elements que queden dempeus, el recinte del balneari era de línies neoclàssiques i la torre d'estil modernista. L'església no es pot catalogar en cap estil degut al precari estat en què es troba.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Font Santa». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 28 setembre 2017].