Font del Mig del Prat
 | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| |||||||
| Dades | |||||||
| Tipus | Font  | ||||||
| Construcció | segle xix | ||||||
| Característiques | |||||||
| Estil arquitectònic | Obra popular | ||||||
| Localització geogràfica | |||||||
| Entitat territorial administrativa | l'Estany (Moianès) | ||||||
| |||||||
| BCIL | |||||||
| Identificador | IPAC: 45441 | ||||||
| |||||||
La Font del Mig del Prat és una obra de l'Estany (Moianès) protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
Descripció[modifica]
La font del mig del prat és una surgència natural d'aigua, situada al costat del km 46 de la carretera de l'Estany a Moià (C-59), en un entorn agrícola antigament ocupat per un estany natural. La font és anterior a 1882 i consisteix en un recinte delimitat per un banc perimetral. El broc de la font es troba en un mur orientat a llevant. El recinte rep ombra dels arbres del voltant.[1]
Es tracta d'una construcció de paredat que defineix un recinte amb un banc perimetral. El broc es troba a llevant i aboca l'aigua en un vas de lloses de pedra. Sembla que és una font de pou.[1]
Història[modifica]
La font es troba documentada en un plànol del projecte de la carretera provincial de Moià a Calaf que porta la data 1882.[1]
Quan es construí la font del Prat, la font de les Eres passà a anomenar-se "font vella".[1]
A començament del segle XX l'aigua no brollava de manera continua. Així ho posa de manifest una acta de l'Ajuntament del mes de juliol de 1924. I es plantejaren fer un pou nou.[1]
Entre 1973 i 1975 la Diputació de Barcelona va fer una placeta i va col·locar pedrissos per a seure.[1]