Força física

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search

La força física és definida com a la capacitat dels músculs per oposar-se mitjançant la seva tensió a una resistència externa, neutralitzant-la o contrarestant-la.

Classificació[modifica]

Musculatura anterior

Segons Stubler podem diferenciar entre:

Segons el tipus de contracció muscular[modifica]

  • Força isomètrica: Existeix tensió muscular, però no existeix moviment ni escurçament de fibres, en no vèncer la resistència.
  • Força isotònica: Existeix moviment vencent la resistència existent, podent ser:
    • Isotònica concèntrica: on la contracció produeix l'escurçament dels músculs amb acceleració.
    • Isotònica excèntrica: on la contracció es produeix amb allargament del múscul i desacceleració.
  • Força auxotònica: Només observable en condicions de laboratori, quan es produeix simultàniament treball isomètric i isotònic.
Musculatura posterior

Segons la resistència superada[modifica]

  • Força màxima: La major capacitat d'un múscul durant el desenvolupament d'una tensió.
  • Força explosiva: Capacitat muscular per accelerar certa massa fins a la màxima velocitat.
  • Força resistència: Capacitat muscular de vèncer una resistència durant un llarg període.

Factors influents en el desenvolupament de la força[modifica]

Factors extrínsecs o exògens[modifica]

  • Edat: sent la força una capacitat que evoluciona positivament fins als 26-28 anys d'edat.
  • Sexe: la dona té menys força per factors de caràcter hormonal, de volum muscular, la STH, hormona del creixement, etc.
  • Relació pes-força: encara que els persones més pesades puguin fer major força absoluta, els menys pesats posseeixen major força relativa.
  • Alimentació: depenent de l'aportació energètica a través de l'alimentació.
  • Clima: sent millor un clima sec i calorós que un humit o fred pel desenvolupament de la força.
  • Ritme diari estacional: en relació amb els bioritmes personals.
  • Entrenament: el qual depèn dels factors intríonsecs fonamentals.

Factors intrínsecs o endògens[modifica]

Musculars o neurofisiològics[modifica]

  • Secció transversal: la força és proporcional al gruix i volum muscular.
  • Disposició anatòmica de fibres: sent més forts els músculs penniformes, on les fibres es disposen en sentit oblic.
  • Tipus de fibres musculars:
    • Blanques, ràpides, FT o tipus II
    • Roges, lentes, ST o tipus I.
  • Nombre d'unitats motrius reclutades: amb l'entrenament millora la coordinació intramuscular, en relació amb la freqüència de descàrrega, ja que es produeix l'activació del sistema nerviós.
  • Longitud de les fibres: a major longitud, major força, estant relacionat aquest fet amb l'estirament previ produït.
  • Fatiga i excitabilitat: la fatiga redueix la resposta en l'estimulació nerviosa.

Biomecànics[modifica]

  • Tipus de palanca: sent la més adequada la de segon gènere per a l'elaboració d'una major força muscular.
  • Angle de tracció: el més apropiat és el de 90°.
  • Moment d'inèrcia: s'augmenta la força amb una inèrcia favorable.

Volitius o motivacionals[modifica]

  • Motivacionals: pot augmentar el resultat fins a un 30%.
  • Concentració: molt important per a desenvolupar la força màxima.
  • Constància: relacionada amb la continuïtat i progressió en l'entrenament.

Referències[modifica]

  • VVAA. Clasificación de la fuerza muscular.. Buenos Aires, Revista Digital, Nº 9. Marzo, 1998. 
  • Perelló Talens, Immaculada; Ruiz Manuera, Feio; Caus Pertegaz, Núria.. Temario para la preparación de las oposiciones. Educación Fisica. Barcelona, Mad, 2001. 

«Los tipos de fuerza y la organización de los métodos para su desarrollo por medio de las intensidades de la carga». [Consulta: 24 octubre 2010].