Forêts
| Epònim | Ardennes Forest (en)   | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| ||||
| Capital | Ciutat de Luxemburg | |||
| Dades històriques | ||||
| Creació | 1r octubre 1795 | |||
| Dissolució | 30 maig 1814 | |||
Forêts fou un departament de la Primera República Francesa i, posteriorment, del Primer Imperi Francès, situat en territori dels actuals Bèlgica, Luxemburg i Alemanya. El seu nom, que vol dir ‘boscos', prové dels boscos de les Ardenes. Va ser format el 24 d'octubre de 1795,[1] després que França s'annexionés els Països Baixos del sud l'1 d'octubre.[2] Abans de l'ocupació, el territori formava part del Ducat de Luxemburg i del Ducat de Bouillon.
La capital oficial era Ciutat de Luxemburg. Després de la derrota de Napoleó, el 1814, bona part del territori va passar a formar part del Regne Unit dels Països Baixos, mentre que el sector situat a la ribera oriental dels rius Our i Sauer va passar a formar part de Prússia (Actualment Alemanya). Avui en dia està repartit entre el Gran Ducat de Luxemburg, la província belga de Luxemburg, i el Land Renània-Palatinat.
El departament estava subdividit entre els següents arrondissements i cantons: (situació el 1812):[3]
- Luxemburg: cantons Luxemburg (2 cantons), Arlon, Bettembourg, Betzdorf, Grevenmacher, Mersch, Messancy i Remich (Arlon i Messancy formen part actualment de Bèlgica; la resta es troben a Luxemburg).
- Bitburg: cantons Bitburg, Arzfeld, Dudeldorf, Echternach i Neuerburg (Echternach es troba actualment a Luxemburg; la resta a Alemanya).
- Diekirch: cantons Diekirch, Clervaux, Ospern, Vianden i Wiltz (actualment a Luxemburg).
- Neufchâteau: cantons Neufchâteau, Bastogne, Étalle, Fauvillers, Florenville, Houffalize, Paliseul, Sibret i Virton (actualment a Bèlgica).
La seva població, el 1812, era de 246,333 habitants, i la seva superfície de 691,035 hectàrees.[3]
Règim[modifica]
La base administrativa, institucional, econòmica, social i política de Luxemburg va ser apartada sense contemplacions. En lloc de realitzar-se un simple traspàs de sobirania, tal com ja havia passat altres vegades al llarg de la seva història, Luxemburg va veure com la seva societat era canviada des de l'arrel.[4]:19–20
Els privilegis dels mestres i les cofraries d'artesans van ser abolits el novembre de 1795. Sota els Països Baixos austríacs, el registre civil (naixaments, defuncions, matrimonis) es deixava a càrrec de les parròquies, i lligat a l'administració de la sagristia per part de l'Església. A partir de juny de 1796, això canvià: el registre era realitzat per un oficial del registre civil. Luxemburg era una societat catòlica, en la qual la religió era omnipresent i resistent al canvi. En aquesta societat tradicional, la secularització del matrimoni i la introducció del divorci eren línies vermelles, i van causar gran consternació.[4]:20
Llegat[modifica]
El Codi civil, introduït pels francesos, va tenir un impacte profund en la societat luxemburguesa, i es troba vigent 200 anys després. Les lleis de Luxemburg es mantenen properes a les franceses: els estudiants de dret luxemburguesos estudien a França o Bèlgica. Els al·legats davant dels tribunals, així com l'anunci de veredictes, encara avui es realitzen en francès. Les lleis i les regulacions es publicaven en alemany i francès des del 1816, però a partir de 1945 només en francès.[4]:21
Referències[modifica]
- ↑ Kreins (2003), pp.64–5
- ↑ Kreins (2003), p.64
- ↑ 3,0 3,1 Almanach Impérial an bissextil MDCCCXII, p. 404, accessed in Gallica 24 July 2013 (francès)
- ↑ 4,0 4,1 4,2 (francès) Trausch, Gérard. Cahier économique 113: Les mutations économiques et sociales de la société luxembourgeoise depuis la révolution française. Luxembourg: Institut national de la statistique et des études économiques (STATEC), 2012.
Bibliografia[modifica]
- Kreins, Jean-Marie. Histoire du Luxembourg (en francès). 3rd. París: Presses Universitaires de France, 2003. ISBN 978-2-13-053852-3.