Forrellat

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
No s'ha de confondre amb forrellat (arma).
Forrellat de ganxo
Forrellat de seguretat

Un forrellat és una barreta cilíndrica de ferro amb maneta normalment en forma de T o L, que està sostinguda horitzontalment per dues armelles i que entra en una altra o un forat que es disposa a aquest efecte.[1] Serveix per tancar i ajustar una porta o una finestra amb el marc o una amb una segona fulla si la porta o la finestra és de dos fulles.[2]

Tipus de forrellat[modifica | modifica el codi]

Hi ha un tipus de forrellat que té una peça de ferro cilíndrica o plana aplicada sobre una planxa de ferro colat, cisellat o estampat i que s'introdueix dins d'un tancador[1] mitjançant un botó o una peça tornejada.

  • Baldó: Hi ha petits forrellats d'aquesta classe (o giratoris) anomenats baldons[3] o baldes,[4]
  • Llisquets, reben el nom de llisquets verticals[5] els de dalt i baix de les portes que llisquen verticalment i que serveixen per tancar les portes de dimensions grans.
  • Forrellat de seguretat és el que té previst a l'extrem del recorregut un gir de 90°, amb una peça que no el deixa córrer enrere una vegada tancat. Els fusells amb accionament tipus forrellat reben aquest nom perquè empren exactament aquest mateix principi.[6]
  • Forrellat de ganxo funciona d'una manera semblant, però és el ganxo el que li impedeix tornar enrere un cop girat 90°.

Origen històric[modifica | modifica el codi]

Forrellat clàssic
« "Penélope va pujar per l'alta escala que portava fins a la seva estança i va agafar amb mà ferma la clau de bronze de suau curvatura i mànec d'ivori ... va deslligar la corretja de l'anell, va ficar la clau a la pany i va córrer el forrellat amb decisió. »
Homer, Odissea , cant XXI. Segle VIII aC.

El model més simple de pestell, contemporani a la Xina i Grècia, i que encara s'utilitza avui, consistia en una esquerda a la porta per introduir-hi un palet corb que eleva el pestell, així, ficant la seva punta pel forat a la recerca del forrellat, la porta s'obria al córrer o aixecar-lo. Aquest arcaic sistema de seguretat es va anar perfeccionant afegint al forrellat passadors de fusta,[7] que en tancar s'introduïen en forats. Era l'origen de les claus de "forrellat amb gacheta" i "forrellat amb pestell".

En els jaciments arqueològics romans és freqüent trobar passadors i claus de ferro, encara que la majoria van haver de ser de fusta. A la fi del segle I aC apareixen panys més complexes, amb claus i forrellats metàl·lics en què la clau aixecava les gachetas o fiadors i corria així el forrellat. El següent pas en la inventiva de la seguretat serrallera va ser una molla de ferro que empenyia les gachetas als forats mantenint a pressió dins d'elles. El forrellat donava pas al pany.[8]

Fallebes i cremones[modifica | modifica el codi]

cremones del castell de Chastellux, prop de Carré-les-Tombes, al Yonne francès.

Per la seva banda, el sistema de panys o pestells verticals conegut com a cremona, més sofisticat i relativament contemporani, similar al tradicional forrelat de falleba, consisteix en un mecanisme enginyós que tira 2 pestells amb un sol gir del tirador.[9] Una moderna cremona es compon del tirador o cremona, pròpiament dits, la vareta, els suports pont per la vareta (segons la seva longitud) i, opcionalment, ganxos de tancament i 'tancadores' de dues puntes.


Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Forrellat Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,0 1,1 Tancador a Optimot
  2. Forrellat a Optimot
  3. Baldó a Optimot
  4. Balda a Optimot
  5. Llisquet a Optimot
  6. Origen de la denominació "arma de cerrojo", 1935 [Consulta: 29 juny 2011]. 
  7. Una passador és una palanca que oprimida per un ressort subjecta el pestell d'un cert tipus de panys, també es diu així a cadascun de les dents d'aquest pestell, en què encaixa la palanca.
  8. VV.AA.: Els setanta grans invents i descobriments del món antic . Art Blume, S.L. 2005. pp. 88-90. ISBN 978-84-9801-064-0
  9. En els diccionaris de ús es defineix com pany per assegurar des de l'interior portes o finestres mitjançant una vareta metàl·lica acodillada en els seus extrems, que es gira accionant un manubri, tirador o 'maneta'.

Aquest article conté material del diccionari enciclopèdic popular il·lustrat Salvat dels anys 1906-1914 que es troba en el domini públic.