Vés al contingut

Fort del Cap Enderrocat

Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 10:56, 26 des 2011 amb l'última edició de Bestiasonica (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Cap Enderrocat, al fons la badia de Palma

El fort del Cap Enderrocat és una antiga fortificació situada al Cap Enderrocat, a la costa del terme municipal de Llucmajor, Mallorca, que disposava de bateries de costa per a la defensa de la badia de Palma.

Història

El primer estudi de la construcció d'aquesta fortificació data de 1889 amb els objectius de creuar focs amb el castell de Sant Carles, al ponent de la badia de Palma, i cobrir la costa de llevant des del flanc de llevant del fort de la Torre d'en Pau fins al cap de Regana.

El 1897 es redactà el projecte contemplant l'expropiació de 19 hectàrees, 75 àrees i 46 centiàrees (per un preu de 3143,7 ptes) a la finca de Son Granada. El projecte serà aprovat per R.O. del 22 de gener de 1898. Precisament aquest any, a causa de la declaració de guerra amb els Estats Units del Nord d'Amèrica, el projecte es converteix en el d'una "bateria provisional" que haurà de contenir, de moment, no l'armament previst, sinó 4 C. Bc. 12cc que es troben a Palma. Als terrenys de propietat militar se sumaren els expropiats per a construir un observatori lateral del foc de les bateries immediates a la costa en el costat esquerre. En total, 120 000 m2 expropiats a la finca Son Granada, més altres 600 m2 d'habilitació d'un camí d'accés.El 1908 es redacta un projecte per a la instal·lació de 8 obusos en el fort. El 1916 s'emet un estudi per a la instal·lació de 4 projectors elèctrics en Sant Carles, Torre d'En Pau i Cap Enderrocat. En Enderrocat no és fins a 1921 quan sorgix una O.M. (28 de juny) que ordena la redacció del projecte, que apareix finalment quatre anys més tard.[1]

Per R.O. De 4 de gener de 1927 s'aprova el projecte de 1925 per a instal·lar dos projectors elèctrics, un en el fortí i un altre en la bateria annexa, anomenada d'Alfons XIII; és a dir, un a cada flanc del fort. L'obres començaran de manera conjunta, en la mateixa data, el 6 de març de 1928. El terme va ser un any després (desembre) i el seu entrega al Regiment Mixt d'Artilleria el mes de gener de 1930. El 1939 es redacta un pressupost de "Obres de reparació i ampliació de servicis en el Fort d'Enderrocat". Gràcies a la memòria d'este pressupost, sabem que en aquesta data ja s'ha desartillat la bateria de 4 canons t.R. 15 cm Munaiz-Argüelles, aprofitant-se les seues sales de reposats per a allotjar (una vegada rebaixat el pis i oberts vans) camions i un cotxe lleuger.

El 1954 el fort compleix funcions de campament de reclutes. En l'estiu de 1996 hi havia encara guarda militar (molt reduïda). Finalment va ser comprat per una entitat privada per al seu reacondicionament en un hotel de luxe.[1]

Descripció

És el major dels forts mallorquins. Està excavat directament en el marès, amb gruixes en els voltes que varien entre 1 m als locals auxiliars i 4 m sobre els recanvis de municions i magatzems de pólvora. Un generós talús de terra incrementa la protecció i facilita el camuflatge, la circulació es realitza exclusivament per camins coberts a les vistes i afoc enemics, i està tan ben dissimulat que pràcticament és impossible distingir-lo des del mar (a principis del segle XX els avions no existien).[2]

Al trobar-se aquesta bateria tan allunyada d'altres llocs fortificats, pràcticament aïllada (el més pròxim és el fort de la Torre d'en Pau, a 7,5 km), es construí una sèrie de defenses contra un hipotètic atac sorpresa per terra: un fosso que envoltava tota la bateria pels costats de terra (tres de quatre que formen el recinte), i que estava flanquejat per quatre caponeres acasamatades disposades per a foc de fuselleria. La profunditat del fossar en el porta d'entrada (en el front de gola) és de 4,20 metres.[1] També es disposaren filats a la contraescarpa i una trinxera carlina i emplaçaments per a canons lleugers a l'escarpa.[2]

Té dos fronts actius (artillats), ambdós marítims.[2] El 1903 l'armament que muntava la bateria del front que defensa junt amb el fort de la Torre d'en Pau la platja de Palma, era de 4 canons H.E. Munaiz-Argüelles de 15 cm situats sobre una cota de 28 m. En el seu front esquerre, el principal, encarregat de la defensa de la costa del llevant fins a cap Regana, es compon de 4 obusos H.S. Ordóñez de 24 cm situats a 35 m sobre el nivell del mar. El 1904 se substitueixen els 4 C.H.E. 15 cm per 4 canons de 15 cm de tir ràpid Ordóñez L/45 c per a la qual cosa s'extrauen els ancoratges i s'adeqüen les esplanades.[1]

Totes les peces disposaven d'emplaçaments individuals a barbada, i a l'interior dels traveses se situaven els recanvis de peça, és a dir, els magatzems per a la munició d'ús immediat. Per evitar la humitat, aquests locals estaven folrats de fusta i molt ben ventilats, i per a major seguretat, s'il·lulinaven des dels passadissos mitjançant quinqués a través de timpans envidriats. Uns altres traveses una mica més grans servien d'allotjament a prova dels artillers, que així podien guarnir permanentment les seves peces.[2]

A rereguarda dels fronts artillats, se situaven els immensos magatzems necessaris per donar la suficient autonomia operativa al fort i, encara més enrere, la zona de vida i serveis, així com la porta d'entrada, d'aspecte monumental, com era costum a l'època. Just a sota hi ha una poterna que permet un accés discret al fosso. Com la resta del fort, i malgrat trobar-se al front menys perillós (la gola), la porta també està en desenfilada i s'hi accedeix mitjançant una rampa descendent.[2]

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Conde, M. «Baterías de costa de la bahía de Palma», 2003.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Albertí, J.B «El fort d'Enderrocat. La seva història, les nostres històries». Pregó fires de Llucmajor, 2007.