Francesc Brosa i Casanovas
 |
Un o més editors principals d'aquest article semblen tenir una estreta relació amb aquest tema. El seu contingut actual és sospitós de no ser objectiu. Vegeu la discussió per a més informació. Aquest avís es pot treure una vegada s'hagi trobat un consens sobre els punts discutits. |
 Retrat de Pau Audouard i Deglaire  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) Francisco Brosa y Casanovas 1834 Barcelona |
| Mort | 22 març 1899 (64/65 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | constructor, mestre d'obres |
Signatura  | |
Francesc Brosa i Casanovas[a] (Barcelona, 1834 - 22 de març de 1899) fou un mestre d'obres, constructor i propietari català.[b]
Biografia[modifica]
Era fill de Francesc Brosa i Mauri (1799‒1864), asserrador i magatzemista de fustes,[1] i de Teresa Casanovas i Moragas (1806-1859). La família Brosa provenia de Castellterçol, i al segle xviii ja vivien a la plaça de Santa Maria del Mar de Barcelona.
Obtingué el títol de mestre d'obres a Barcelona el 18 de febrer de 1854. Mesos després, el 16 de gener de 1855, fou nomenat ajudant de l'Escola de Mestres d'Obres, on l'arquitecte Elies Rogent i Amat n'era professor i amb aqui aviat comencaria una relació estreta, ja que el 23 de març de 1861 es casà amb la seva germana menor, Josepa Rogent i Amat,[c] amb la que tindria una filla, Josepa (1862-1873). Ambdues moriren aviat; la filla d'una tuberculosi pulmonar. Francesc es quedà sol. El 21 de juliol de 1875 es va tornar a casar, aquesta vegada amb Catalina Marroig i Marroig, natural de Mallorca, amb la que tindria cinc fills: Antònia, Teresa, Francesc, Josepa (Pepita) i Mercè.
La seva activitat professional fou intensa, amb obres particulars a Gràcia, Sant Gervasi, Sarrià, Passeig de Gràcia, 49 o la Casa Bandera a la Ronda de la Universitat, 23.[2] Entre 1877 i 1882, projectà quatre edificis per l'indià Agustín Goytisolo Lezarzaburu al carrer de Pelai, 8 al 16,[3] al solar de l'antiga fàbrica Bonaplata, Vilaregut, Rull i Cia.
Francesc adquirí un solar gran a l'illa 23 de l'Eixample al carrer de Sepúlveda xamfrà amb el de Casanovas, on el 1863 va construir una casa amb planta baixa i quatre pisos a l'actual núm. 172 (la resta quedà inicialment com a jardí), projectada per Elies Rogent.[4] Actualment, l'edifici es conserva encara tal com el dibuixà Elies Rogent, exceptuant la cornisa superior, la qual en el projecte tenia petites finestre d'estil neoromànic.
Francesc col·laborà en la construcció de l'edifici històric de la Universitat de Barcelona, una de les grans obres d'Elies Rogent, així com en la reconstrucció del Monestir de Ripoll que també dirigia Elies. L'any 1886 va construir el seu panteó familiar al Cementiri de Montjuïc, inaugurat tres anys abans, on va fer portar les restes dels avantpassats de les famílies Brosa, Casanovas i Marroig.
La seva activitat com a propietari augmentà amb el pas dels anys, tot adquirint terrenys a l'Eixample, al costat de la Diagonal. També un mas de començaments del segle xvii als afores de Tiana, al costat de l'Ermita de la Mare de Déu de l'Alegria, que convertiria en una torre d'estiueig. Can Brosa es convertiria en un lloc de trobades familiars amb els Marroig, els Albanell, els Segalà, els Mas i els Palau.
Elies Rogent morí el 21 de febrer de 1897. En la processó des de l'església de Betlem fins al cementiri, estaven representades totes les forces vives de la ciutat.[5] Juntament amb les Autoritats Acadèmiques, Francesc Brosa sostenia una de les gases del fèretre en representació de la família. Morí dos anys més tard, el 22 de març de 1899, a l'edat de 65 anys i per causa d'una oclusió intestinal, a la seva casa del carrer de Pelai, 52.[6][7]
-
Residencia d'estiu. Can Brosa a Tiana -
Francesc Brosa i Casanovas, al jardí de la casa de Tiana, amb la seva dona i els seus cinc fills -
Les quatre filles de Francesc Brosa i Casanovas, al jardí de la casa de Tiana (1896). D'esquerra a dreta: Mercè, Antònia, Pepita i Teresa -
Francesc Brosa i Marroig (1888)
Notes[modifica]
- ↑ El seu nom, tal com ho escrivia ell mateix era Francisco Brosa y Casanobas. El llibre Los maestros de obras de Barcelona de Joan Bassegoda i Nonell, per exemple, el cita com a Francisco Brossa Mascaró, confonent-lo amb Jaume Brossa i Mascaró, un altre mestre d'obres.
- ↑ En els expedients matrimonials consta com a professió maestro de obras, i en el de defunció propietario, el que demostra una evolució professional real: al final de la seva vida, era més propietari de finques i solars que mestre d'obres.
- ↑ J. F. Ràfols, Diccionari biogràfic d'artistes de Catalunya, 1951, Vol. I, pàg. 164, diu que es casà pas amb la filla d'Elies Rogent.
Referències[modifica]
- ↑ El Indicador de España y de sus posesiones ultramarinas, 1864, p. 74, 415.
- ↑ Bassegoda i Nonell, 1973, p. 9, 23, 48 i 76.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 342 F, 250 G, 436 L, 437 L.
- ↑ «Francisco Brosa i Casanobas. Illa 23, solar A. Construïr edifici». Foment 1378 bis C. AMCB, 06-07-1863.
- ↑ «Notas Locales». La Vanguardia, 23-02-1897, pàg. 3.
- ↑ Anuario-Riera, 1896, p. 286.
- ↑ Anuario-Riera, 1899, p. 517.
Bibliografia[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Francesc Brosa i Casanovas |
- AA. VV.. Elies Rogent i la Universitat de Barcelona. Generalitat de Catalunya, 1988. ISBN 84-393-1049-8.
- Bassegoda i Nonell, Joan. Los Maestros de Obras de Barcelona. Barcelona: Editores Técnicos Asociados, 1973, p. 9, 23, 48 i 76.
- Bautista Batlle, Joan. Calendari catalá, per a l'any 1900.
- Romero Marín, Juanjo. La construcción de la cultura del oficio durante la industrialización – Barcelona 1814-1860. Universitat de Barcelona, Editorial Icaria, 2005 (Història del treball, TIG). ISBN 9788474268133.
- Vallès Altés, Joan. Ramon Rogent i el seu entorn: pinzellades d'una vida. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2000, p. 217. ISBN 9788484152330.