Mare de Déu de l'Alegria
 | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Dades | |||||
| Tipus | Església  | ||||
| Característiques | |||||
| Estil arquitectònic | arquitectura gòtica | ||||
| Altitud | 169 m | ||||
| Ubicació geogràfica | |||||
| Entitat territorial administrativa | Tiana (Maresme) | ||||
| Lloc | Nucli de l'Alegria | ||||
| |||||
| Bé cultural d'interès local | |||||
| Id. IPAC | 9224 | ||||
_005.jpg?lang=ca)
La Mare de Déu de l'Alegria és una església gòtica de Tiana (Maresme), catalogada com a bé cultural d'interès local.[1]
Història
[modifica]Situat a la falda de la muntanya de Montalegre, havia estat l'antic temple parroquial de Tiana, dedicat a Sant Cebrià i consagrat el 1104, L’església havia estat construïda sobre les ruïnes d’un temple romà datat al segle II a. C. aproximadament, situat a la Vil·la Titiana (o Ticiana).[1][2][3]
A finals del segle XV es va dedicar un dels altars a la Mare de Déu de l’Alegria, que dona nom al temple. Refet el segle xvi en estil gòtic, va ser molt reformat i ampliat al segle xviii (sobre la llinda de la porta principal hi ha inscrita la data de 1729.[1][2][3]
Quan l’any 1886 es va inaugurar el nou temple de la població, l'església primitiva va quedar tancada. A començaments del segle XX, l'any 1908, mossèn Jaume Via en va promoure la restauració i la devoció popular va fer que comencés a celebrar-s'hi un aplec cada dilluns de Pasqua, en què l'ofici religiós s'acompanya de la cantada dels Goigs de la Mare de Déu de l’Alegria i una ballada de sardanes. L’any 1943 el bisbe va beneir una nova imatge que substituïa l'original, cremada durant la Guerra Civil. L'any 1962 va rebre de la Cartoixa de Montalegre la campana per a l’Alegria.[3][4]
Descripció
[modifica]Es tracta d'una petita església de només una nau de planta rectangular amb un absis poligonal.[1][2] A l'esquerra hi ha el campanar de planta quadrada, la base del qual està ficada a dins l'església.[1] La part alta, on s'obren uns finestrals ogivals, està coronada amb merlets i una teulada amb quatre vessants molt inclinats, fruit d'alguna reforma posterior.[1]
.jpg)
La façana, molt retocada, fuig de l'estil gòtic i és d'una absoluta simplicitat: un òcul a la part superior, i una porta amb la llinda i els brancals de pedra. Hi ha annexos posteriors a la part dreta de l'edifici, especialment unes torretes llanternes d'estil barroc.[1] Les pintures murals que ornamenten l'interior del temple són obra de l’arquitecte i pintor Ignasi Maria Serra i Goday, iniciades al 1962 i completades entre el 1972 i el 1973.[2][4]
Referències
[modifica]- 1 2 3 4 5 6 7 «Mare de Déu de l'Alegria». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- 1 2 3 4 «Ermita de la Mare de Déu de l'Alegria». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- 1 2 3 «Tiana. L’ermita de l’Alegria». Biblioteques del Maresme. Biblioteca Can Baratau. [Consulta: 28 març 2026].
- 1 2 «La Tiana mística». La Local. Ràdio Tiana, 2023. Arxivat de l'original el 2026-01-20.
Enllaços externs
[modifica]
- «Ermita de la Mare de Déu de l'Alegria». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.