Francesc Micó

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaFrancesc Micó
Biografia
Naixement 1528 (Gregorià)
Vic
Mort data desconeguda.
Educació Universitat de Salamanca
Activitat
Ocupació Farmacèutic i botànic
Modifica les dades a Wikidata

Francesc Micó (Vic, 1528 - Barcelona, 1592?) va ser un apotecari i botànic català. Batejat el 28 de maig del 1528, els seus pares eren Caterina i Antoni i els seus padrins el canonge Francesc Vivet i Esperança Prat. Va estudiar medicina i farmàcia a Salamanca amb Alderete i exercí com a metge a Barcelona. Però on va destacar va ser en el camp naturalista i concretament amb les recol·leccions de plantes, essent un dels capdavantera de la botànica catalana. Va herboritzar força per Catalunya, però també per Castella i Extremadura. Descobrí una trentena d'espècies botàniques noves, que comunicà al botànic francès Jacques Daléchamps autor, aquest últim, de la Historia generalis plantarum el 1587. Al llibre «Alivio de sedientos...» (Barcelona, 1576)[1] tractà sobre la utilització de la neu per refredar les begudes, i la conveniència del consum de begudes fredes des del punt de vista dietètic, que ja havia fet el xativí Francesc Franco en el seu opuscle de vuitanta pàgines Tractat de la neu i de l'ús della, que va ser el primer tractat europeu sobre el tema, que més tard tractaria també Nicolás Monardes. Feu la descripció botànica de l'orella d'ós que envià a Dalechamps i que Linnè denominà Verbascum myconi (després reclassificada com a Ramonda myconi). Rebé també el seu nom el gènere Miconia d'origen americà descrit per Ruiz y Pavón.

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]