Francesc Pignatelli i Aimeric

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Francesc Pignatelli i Aymerich)
Infotaula de personaFrancesc Pignatelli i Aimeric
Biografia
Naixement23 febrer 1687 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort14 juliol 1751 Modifica el valor a Wikidata (64 anys)
Compiègne (França) Modifica el valor a Wikidata
Ambaixador d'Espanya a França
febrer 1749 – juliol 1751
← Fernando de Silva y Álvarez de ToledoJaime Massones de Lima (en) Tradueix →
Capità general d'Aragó
novembre 1741 – desembre 1741
← Lucas Fernando Patiño y AttendoloLucas de Spínola y Spínola →
Capità general d'Aragó
1r març 1738 – 1r març 1740
← Alexandre de Cécile (en) TradueixLucas Fernando Patiño y Attendolo → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódiplomàtic Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansMaria Josepa Pignatelli i d'Aymerich Modifica el valor a Wikidata
Premis

Francesc Pignatelli i Aimeric (Barcelona, 23 de febrer de 1687 - Compiègne, 14 de juliol de 1751) fou un militar i diplomàtic espanyol, capità general d'Aragó i ambaixador de Felip V d'Espanya al regne de França.

Era fill del napolità Domenico Pignatelli i Vagher, marquès de Sant Vicenç, i de la catalana Anna Maria Francesca Aymerich de Cruïlles Santa Pau i Argençola.[1] Ingressà als Reials Exèrcits el 1698 i en 1708 assolí el grau de coronel. En 1719 ascendí a brigadier i en 1728 va ingressar a l'Orde d'Alcántara.[2] El 1735 fou nomenat governador militar de Badajoz i en 1737 de Saragossa. De 1738 a 1740 fou nomenat capità general d'Aragó, càrrec que tornaria a ocupar en 1741. El deixà quan marxà a lluitar a la guerra de successió austríaca defensant la causa de Felip I de Parma. En 1748, després de la pau d'Aquisgrà, va tornar a Espanya i fou nomenat comandant general de la costa de Granada. Pocs mesos després, però, fou nomenat ambaixador espanyol a la cort francesa per substituir Fernando de Silva y Álvarez de Toledo el febrer de 1749. Durant el seu càrrec va participar de les intrigues entre el marquès de l'Ensenada i madame de Pompadour. El juliol del 1751 va emmalaltir i va morir a la seva residència de Compiègne el 14 de juliol de 1751.

En 1722 es va casar amb la barcelonina Maria Francesca de Rubí i Corbera, baronessa de Llinars i filla del marquès de Rubí. Una de les seves filles, Marianna Pignatelli i Rubí, heretaria el marquesat.[3]

Referències[modifica]