Francesca Saportella

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaFrancesca Saportella
Biografia
Mort25 maig 1364 Modifica el valor a Wikidata
Abadessa de Pedralbes
1336 – 1364 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióReligiosa Modifica el valor a Wikidata
Tomba de Francesca Saportella al monestir de Pedralbes

Francesca Saportella fou abadessa de Santa Maria de Pedralbes de 1336 fins a la seva mort, el 25 de maig de 1364, i la seva fou coneguda com La bella cel·la pintada.[1]

Francesca Saportella (o ça Portella) i de Pinós pertanyia a un llinatge vicarial i de magnats que va prendre el nom del castell de la Portella, dit també fins al segle xi de Frontanyà, al comtat de Berga. Això per part de pare, Bernat Guillem de Saportella, baró de Lluçà i la Portella, perquè per la banda materna era filla d'una Pinós, Sibil·la, pertanyent a una família igualment patrícia. En concret, era germana de la reina Elisenda de Montcada i de Pinós.

Neboda, doncs, de la reina Elisenda, Francesca va ser la segona de les abadesses de Santa Maria de Pedralbes, en succeir l'abadessa Sobirana d'Olzet (1327-1336). Va estar al capdavant d'una comunitat de trenta-sis dones. Són anys molt durs que van haver d'afrontar la pesta negra, que tingué el punt àlgid l'any 1348. La comunitat de Pedralbes va patir força pèrdues.

Al voltant del claustre es van construir uns petits espais per a l'oració individual d'algunes religioses durant el dia. Cada cel·la es decorava en funció del gust i les possibilitats econòmiques de la monja que la utilitzava. Francesca Saportella tenia gust i no li faltaven possibilitats, i va escollir el mestre Jaume Ferrer Bassa, que en aquell moment era pintor reial, perquè decorés la seva cel·la, que avui es coneix com a capella de Sant Miquel, amb la recreació d'escenes religioses. L'abadessa Francesca devia comptar amb el vistiplau de la reina Elisenda, que encara vivia.

Les pintures que es conserven íntegrament constitueixen un monument de valor incalculable per a l'estudi dels primers passos de la pintura catalana. El contracte és de l'any 1345 i l'original es conserva a la mateixa cel·la en un quadre penjat al peu de les pintures. Ferrer Bassa era un pintor molt estimat a la seva època i reunia alhora les condicions de pintor de retaules (i de parets en el cor de Pedralbes) i d'il·luminador o miniaturista de llibres.

Les pintures de Ferrer Bassa emplenen per complet els murs de la cel·la:

« omplint sos murs de misteris de goig, de olor y gloria, y d'angels y de sants, en 1345, de modo que eixes son les primeres pintures de Pedralbes. »

L'artista fins i tot aprofità els marcs de les obertures per representar escenes de la vida de Jesús.

El poder adquisitiu de l'abadessa era notable. Gaudia del servei i d'esclaves (el monestir de Pedralbes devia tenir fins a la darreria del segle XV una quarantena d'esclaves) que com ja s'ha dit era un fet freqüent en l'època. Una abadessa successora de Francesca va manumetre "per amor de Déu" una esclava que havia estat de l'abadessa Saportella.

Cal explicar que la regla dictada per Urbà IV permetia la possessió de béns en comú, disposició que anava del tot en contra de l'esperit creat per la fundadora de l'orde, Clara d'Assís.

A Francesca Saportella la va substituir en el càrrec Sibil·la de Caixans.[2]

Informació addicional[modifica]

Sobirana d'Olzet provenia del convent de Sant Antoni. Es coneix el nom de les primeres dones que van poblar Pedralbes gràcies al document que es va annexar a la contraportada del Llibre de la regla (AMP. Llibre de la regla, R/25). A més de Sobirana d'Olzet, eren Francesca Saportella, Constança Soguera, Alamanda de Mansoliu, Saurina de Jonqueres, Constança de Vilardell, Dolça Lulla, Constança Fivillera, Constança de Molins, Margarida de Bonvilar, Maria Lulla i Serena Fivillera. N'és atzar que fossin dotze, ja que la idea era reproduir en la fundació la imatge dels dotze apòstols.

Anna Castellano i Tresserra, a Pedralbes a l'edat mitjana. Història d'un monestir femení (Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1998), fa relació de les monges difuntes del 13 de juny de 1348 al 7 de juliol de 1350: Blanca d'Era, Sança Nagera, Antígona Maellera, Alamanda de Canovas, Serena Alota, Blanca de Croses, Valença Olivera, Elisenda Marcera, Margarida Ricarda, Elisabet Storga, Brunissenda de Castellet, Serena Fivillera, Constança de Fonollet, Agnès Campassa, Margarida Cervellon, Constança Fivillera, Elisenda de Malla i Saurina de Jonqueres.

Bibliografia[modifica]

Referències[modifica]

  1. Castellano i Tresserra, Anna. Pedralbes a l'edat mitjana: història d'un monestir femení. L'Abadia de Montserrat, 1998, p. 117. ISBN 978-84-7826-998-3. 
  2. Sanmartí, Carme i Montserrat. Catalanes del IX al XIX. Primera edició. Vic: Eumo, 2010, p. 44. ISBN 978-84-9766-383-0.