Francisco Serrão

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaFrancisco Serrão
Francisco Serrão.jpg
Biografia
Naixement 14??
Regne de Portugal
Mort 1521
Ternate
Nacionalitat Portuguès
Es coneix per Primer eruopeu conegut en navegar més enllà de Malaca, a través d'Indonèsia i les Índies.
Activitat
Ocupació Explorador, soldat
Modifica les dades a Wikidata

Francisco Serrão (? - Ternate, 1521) va ser un explorador portuguès i cosí de Fernão de Magalhães. El 1512 es va convertir en el primer europeu a viatjar més enllà de Malaca, a través d'Indonèsia cap a les "Illes de les Espècies". S'alià amb el sultà Bayan Sirrullah que governava a Ternate, convertint-se en el seu assessor personal. Es quedà a viure a Ternate, on morí al mateix temps que Magalhães.

Viatge a les Índies[modifica]

Serrão va servir com a capità al vaixell Sabaia,[1] un dels tres vaixells de l'expedició encapçalada per António de Abreu, i enviada des de Malaca per Afonso de Albuquerque per trobar les "Illes de les Espècies" el 1511.[1][2] Banda era l'única font de nou moscada i macís, espècies emprades com a saboritzants, en medicaments, conservants i que eren molt valorades als mercats europeus. El portuguesos va tractar de dominar la font, en lloc de dependre dels comerciants àrabs que les venien al venecians a preus exorbitants.

Amb una tripulació de 120 portuguesos i 60 esclaus foren guiats per pilots malais, reclutats per guiar-los a través de Java, les Illes Petites de la Sonda i Ambon, a les illes de Banda, on van arribar a principis de 1512.[3][4] Un cop a Gresik, Java, es va casar amb una dona javanesa que l'acompanyà en la resta del viatge.[5] El 1512 el seu vaixell va naufragar, però pogué arribar fins a l'illa de Luco-Pino, al nord d'Ambon. L'expedició va romandre a la zona al voltant d'un mes, comprant i omplint el vaixell amb nou moscada i clau d'espècia, en el que havia de ser un pròsper negoci.[3] Posteriorment Abreu navegà cap a Ambon mentre el vaixell de Serrão s'avançava cap a les Moluques, però naufragà a Ternate. Allà passà a exercir d'assessor personal del sultà Bayan Sirrullah, un dels poderosos senyors que controlaven el comerç de les espècies, alhora que decidia quedar-s'hi a viure, sense fer cap mena d'esforç en tornar a Malaca.[6]

Darrers anys[modifica]

Les cartes de Serrão a Fernão de Magalhães, portades a Portugal a través de Malaca, en què es descriuen les Illes de les Espècies, ajudaren a Magalhães a convèncer la Corona castellana per finançar el seu viatge de circumnavegació.[7] Abans que ambdós poguessin trobar-se a les Moluques, Serrão morí en circumstàncies misterioses a Ternate, quasi al mateix temps que Magalhães moria en la batalla a les Filipines.[6] Una teoria suggereix que Serrão fou enverinat pel sultà de Ternate.[7]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Ricklefs, M.C.. A History of Modern Indonesia since c.1300. 2nd. Londres: Macmillan, 1991, p. 24. ISBN 0-333-57689-6. 
  2. Hannard, Willard A. Indonesian Banda: Colonialism and its Aftermath in the Nutmeg Islands. Bandanaira: Yayasan Warisan dan Budaya Banda Naira, 1991, p. 7–8. 
  3. 3,0 3,1 Hannard (1991), page 7
  4. Milton, Giles. Nathaniel's Nutmeg. Londres: Sceptre, 1999, p. 5, 7. ISBN 978-0-340-69676-7. 
  5. Paramita R. Abdurachman «'Niachile Pokaraga' A Sad Story of a Moluccan Queen». Modern Asian Studies, 22, 3, 1988, pàg. 571–592. DOI: 10.1017/S0026749X00009690. JSTOR: 312598.
  6. 6,0 6,1 Duarte Barbosa; Mansel Longworth Dames; Fernão de Magalhães. The book of Duarte Barbosa : an account of the countries bordering on the Indian Ocean and their inhabitants. New Delhi: Asian Educational Services, 1989. ISBN 81-206-0451-2. 
  7. 7,0 7,1 Hannard (1991), pàg. 8