François Granier
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1717  |
| Mort | 18 abril 1779 (61/62 anys) Lió (França) |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor |
| Instrument | Violoncel |
François Granier ([...?, 1717] - Lió, 1779) fou un compositor, violoncel·lista, violinista i contrabaixista francès.
Va passar els seus primers anys com a músic a Grenoble i Chambéry. El 1751 es va traslladar a Lió, on fou professor de composició, violoncel i violí i va publicar les seves primeres composicions els Six solos pour violoncelle (1754). El 1756 va ser inclòs entre els violoncel·listes de Lió com "pensionnaires du concert de l'Académie des Beaux-Arts". A Lió va començar una fructífera col·laboració amb el ballarí i coreògraf Noverre, per a qui va escriure nombroses cançons de ballet, que es van interpretar entre 1758 i 1760 a l'Òpera de Lió. Altres música de ballet per a Noverre (Les jaloux sans rivals, Les caprices de Galathée, L'improvisat del sentiment) no es conserven.
Granier va marxar a París el 1760, on va ser violoncelista a Comédie-Italienne de 1765 a 1766. Durant aquest temps va aprofundir el seu coneixement compositiu amb el teòric de la música Abat Pierre-Joseph Roussier (1716-1792). De 1762 a 1791 apareix sota el títol Recueils d'airs 13 arranjaments per a dues flautes d'arias de l'òpera francesa i italiana. El 1766 Granier va tornar a Lió, on va interpretar la seva única simfonia. Des de 1772/73 va ser violinista a l'orquestra de Lió, on també va tocar el continu de la tecla com "Accompagnateur du concert".
Noverre va dir de Granier:
| « | "Aquesta música és de Herr Grannier, que toca el piano de cua al concert de Lió; i aquí he de fer-li la justícia que es mereix, afirmant que hi ha pocs músics que siguin tan capaços de tocar el seu To fitly. organitzar composicions per a cada gènere de ballet i posar en marxa el geni d'un home nascut per a la perspicacia i el sentiment".> | » |
(Noverre: Cartes sobre l'art de la dansa, Catorzena carta, p. 298).
A François Granier se'l ha volgut involucrà a vegades amb Louis Granier, però mai s'han trobat proves de cap mena de relació.
Obres (selecció)
[modifica]Les melodies de la música de ballet de Garnier són majoritàriament arranjaments d'àries d'òpera, que van gaudir d'una gran popularitat. Es basen principalment en composicions de contemporanis populars com André-Ernest-Modeste Grétry, Egidio Duni, Pierre-Alexandre Monsigny i François-André Danican Philidor.
- La Toilette de Vénus (Coreografia: J.-G. Noverre), Lyon 1757
- L'Impromptu du sentiment (Coreografia: J.-G. Noverre), Lyon 1758
- La Mort d'Ajax (Coreografia: J.-G. Noverre), Lyon 1758
- L'Amour corsaire ou l'Embarquement pour Cythère, Lyon, 1758
- Jalousies ou Les fêtes du sérail, Lyon, 1758
- Les jaloux sans rival, (L'autoria no està assegurada)
- Les caprices de Galathée
- Symphonie
- Six solos pour le violoncelle op. 1 (Lyon, sense data Mme. Bretonne; Paris, 1754)
Bibliografia
[modifica]- Jean-Georges Noverre: Briefe über die Tanzkunst und über die Ballette, vom Herrn Noverre. Aus dem Französischen übersetzt, Hamburg/Bremen 1769, S. 269; Briefausgabe Online
- Léon Vallas: Un siècle de musique et de théâtre à Lyon, 1688–1789, Lyons: Chez P. Masson, 1932.