Fulcrà de Lodeva

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personasant Fulcrà
Miraclefulcran.jpg
Miracle de Sant Fulcrà de François Matet (1805)
Nom original Fulcran de Lodève
 Bisbe 

Dades biogràfiques
Naixement Fulcrannus
primera meitat del segle X
Erau? (Llenguadoc-Rosselló, França); segons alguna font, a Merifonts (Erau)
Mort 13 de febrer de 1006
Lodeva (Erau, França)
Sepultura Catedral de Sant Fulcran de Lodeva
Activitat professional
Ocupació sacerdot
Orde Benedictins
bisbe
Commemoració a Església Catòlica Romana, anglicanisme
Canonització Antiga
Festivitat 13 de febrer
Fets destacables Bisbe de Lodeva
Iconografia Com a bisbe
Modifica dades a Wikidata

Fulcrà de Lodeva (13 de febrer de 1006), fou un bisbe de Lodeva. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Fulcrà fou bisbe de Lodeva (avui a l'arquebisbat de Montpeller. Segons la biografia que n'escrigué Bernat Gui, bisbe de Lodeva al segle XIV, havia nascut en una família noble i de jove es consagrà a la vida religiosa i fou ordenat prevere. Benedictí, va fundar el monestir de Sant Peire de Joncels i fou abat de Gel·lona.

A la mort en 949 de Teoderic, el bisbe de Lodeva, en fou elegit successor i fou consagrat per l'arquebisbe de Narbona el 4 de febrer del mateix any. Va reformar la disciplina i la moral del clergat i reconstruí moltes esglésies i convents, entre els quals la catedral de Sant Genís i l'església del Sant Salvador i el monestir benedictí annex. També dedicà especial atenció als pobres i malalts de la diòcesi, fundant-hi nous hospitals.

Fulcrà s'oposà al comte de Tolosa, que cometia adulteri perquè la seva esposa Arsinda no li donava fills.

Veneració[modifica | modifica el codi]

Fou sebollit a la catedral de Lodeva i venerat com a sant. El seu cos, incorrupte, fou profanat i cremat pels hugonots en 1572: només se'n salvà alguna relíquia. És el segon patró de la diòcesi de Lodeva i és celebrat el 13 de febrer.

Féu fer a Arsinda de Tolosa un pelegrinatge a Conques, arran del qual va tenir dos fills; des de llavors, les dones de la regió invoquen Sant Fuclrà per tenir infants i donen el nom del sant al primer fill nascut.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]