Fulcrà de Lodeva

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaFulcrà de Lodeva

Miracle de Sant Fulcrà de François Matet (1805) (1805) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Fulcran de Lodève Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementFulcrannus
segle X Modifica el valor a Wikidata
Merifonts Modifica el valor a Wikidata
Mort13 febrer 1006 Modifica el valor a Wikidata
Lodeva Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCatedral de Sant Fulcran de Lodeva 
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósacerdot catòlic, bisbe catòlic Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósBenedictins
bisbe
CelebracióEsglésia Catòlica Romana, anglicanisme
CanonitzacióAntiga
Festivitat13 de febrer
IconografiaCom a bisbe

Fulcrà de Lodeva (13 de febrer de 1006), fou un bisbe de Lodeva. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.

Biografia[modifica]

Fulcrà fou bisbe de Lodeva (avui a l'arquebisbat de Montpeller. Segons la biografia que n'escrigué Bernat Gui, bisbe de Lodeva al segle xiv, havia nascut en una família noble i de jove es consagrà a la vida religiosa i fou ordenat prevere. Benedictí, va fundar el monestir de Sant Peire de Joncels i fou abat de Gel·lona.

A la mort en 949 de Teoderic, el bisbe de Lodeva, en fou elegit successor i fou consagrat per l'arquebisbe de Narbona el 4 de febrer del mateix any. Va reformar la disciplina i la moral del clergat i reconstruí moltes esglésies i convents, entre els quals la catedral de Sant Genís i l'església del Sant Salvador i el monestir benedictí annex. També dedicà especial atenció als pobres i malalts de la diòcesi, fundant-hi nous hospitals.

Fulcrà s'oposà al comte de Tolosa, que cometia adulteri perquè la seva esposa Arsinda no li donava fills.

Veneració[modifica]

Fou sebollit a la catedral de Lodeva i venerat com a sant. El seu cos, incorrupte, fou profanat i cremat pels hugonots en 1572: només se'n salvà alguna relíquia. És el segon patró de la diòcesi de Lodeva i és celebrat el 13 de febrer.

Feu fer a Arsinda de Tolosa un pelegrinatge a Conques, arran del qual va tenir dos fills; des de llavors, les dones de la regió invoquen Sant Fuclrà per tenir infants i donen el nom del sant al primer fill nascut.

Bibliografia[modifica]